CLOSE-UP nº 8 : Sandra Bruna | Cat

Sandra Bruna
ENTREVISTA CLOSE-UP

Després de fer unes fotos pel carrer, per fer una mica de temps, arribo puntual a la cita amb Sandra Bruna. La Sandra Bruna Agència Literària esdevé un referent en el panorama de les lletres, com una mena de ventada d’aire fresc que ens revifa de l’esmorteïment quotidià i ens obre els ulls per gaudir del paisatge literari.

Ll.B.: Hola, Sandra. Explica’m com vas començar aquesta aventura.

S.B.: Jo quan vaig sortir de Selectivitat, amb divuit anys, vaig apuntar-me a Filologia. No sabia si catalana o hispànica. Estava com indecisa. Vaig treballar pels matins a una altra agència, la de Mercedes Casanovas. I allà és on em vaig formar, treballant durant 10 anys. Aleshores, a partir d’aquest moment, com tenia vint-i-vuit anys, era molt jove i havia agafat molta experiència, vaig començar a rebre ofertes per fer d´editora, I vaig haver de triar si mirar el mon editorial des de l áltra banda o des de la mateixa, I aquí em vaig quedar.

Ll.B.: Sí…

S.B.: Hi havia molts escriptors que ja els havia fet meus, perquè la Mercedes ho va permetre, i ells també em van animar a que fes l´aventura en solitari. Molta gent em deia: “Vinga, per què no ho fas tu mateixa?”, i al final, entre tots, van animar-me i ens varem llençar a la piscina de cap. Jo estava sola amb una companya que em va ajudar també a fer el salt, però la meva mare, es va incorporar molt ràpid el equip, per portar el tema comptable i encara ho fa, i de meravella. I entre les tres varem obrir la nova agència literària, ara ja fa dotze anys, gairebé tretze.

Ll.B.: Dotze anys, molt bé.

S.B.: I després hem anat incorporant més membres de la família: el meu pare es va voler jubilar del que feia , que sempre havia fet màrqueting amb diferents empreses i de comercial en d´altres. I com la seva passió és la lectura, va dir: “Jo em prejubilo, però vinc aquí a ajudar a fer lectures o el que calgui”. I el meu germà, es va incorporar també enseguida per apendre la part económica i algún dia poder substituir la meva mare. O sigui, que aquí ja som quatre!. I una recent incorporació en el departamento comercial, la Georgina Lliró, que és la meva cosina, i també porta la sang literària a les venes, i això es nota. Ja veus, una empresa molt familiar.

Ll.B.: Molt bé.

S.B.: Si, és divertit i alhora complicat, però intentem portar-ho bé.

Ll.B.: Una empresa familiar, vaja. Diguem, per exemple, heu descobert autors que hagueu dit: “Ostres! Em vaig adonar que tenia molt de talent, li vaig fer el seguiment i fixa’t! Hem pogut fer el llançament d’un llibre…”, quina sort!

S.B.: El descobriment que ens va llançar més, va ser, sens dubte, “La Catedral del mar“, de Ildefonso Falcones. Va ser l’èxit super de ventes, i es clar, això ens va posicionar molt bé. Però després hi han hagut molts més autors. Que fins hi tot des de zero, com si diguéssim, han anat pujant amb mi i creixent, com ara: la Care Santos (que ara acaba de guanyar el Premi Ramon Llull), Francesc Miralles, Martí Gironell, Gaspar Hernandez… Tots aquests els hem anat descobrint. Alguns han estat més fenòmens que d´altres, Perquè, clar, fenòmens d’aquests tan sorprenents n’hi ha un cada x temps, però son, tots ells, autors que han anar creixent amb nosaltres, i madurant la seva carrera.

Ll.B.: És clar.

S.B.: I cada cop van a més! I això és el bonic de la feina, no?

Ll.B.: Sí… Quina part de negoci i de passió hi poseu? Quin percentatge?

S.B.: De negoci i de passió?

(Rialles)

S.B.: De passió jo crec que el cent per cent! Sí… Aquest és un negoci on realment t’agrada moltíssim el que fas. És molt dur. És un tema de ser sempre enmig: entre l’editorial i el autor. I no és gens fàcil fer aquesta feina. Has de tenir com moltes qualitats, perquè dius: “Quin perfil ha de tenir un agent literari?”. Ha de tenir moltíssimes coses alhora, per així dir-ho. Has de saber llegir un manuscrit i dir la teva, has de saber idiomes, has de saber vendre, has de tenir una part comercial molt clara, i de màrqueting, perquè clar, sempre has d’estar venent aquí, i a fora, a tot arreu. Has de tenir un ventall de possibilitats molt generós i fer moltes coses a la vegada i molt diferents. Aleshores, el perfil de persones que puguin fer això no és una cosa que pel fet d’haver estudiat filologia em faré agent literari. Home, has de tenir moltes més qualitats o fins i tot diría “dons” per poder fer aquesta feina, i crec que sempre és millorable.

Ll.B.: Més instruments, no?

S.B.: Sí. Llavors, la passió, jo crec que el fet que t’agradi, és el cent per cent. Perquè si no, realment, al final, no pots acabar fent la feina. El negoci hi ha d’estar, la part empresarial, que a mi és la que menys m’agrada fer, també l’has de fer, i saber controlar perquè sino el vaixell es pot esfonsar. Per tant, feina complexe on les hi hagi, però que com a repte està realment bé.

Ll.B.: Clar.

S.B.: Has de fer molt bé els números. S’han de quadrar… És un negoci on la comissió és molt petita i tot ha de sortir com havies previst.

Ll.B.: Molt bé. Vosaltres esteu presents a fires nacionals i internacionals, esdeveniments…

S.B.: Clar, anem a totes les importants: Frankfurt, Londres i Bolonya, no ens les saltem quasi mai. Londres potser algun any. Però vaja, hi som a les tres més importants sempre. I el que intentem és mantenir el contacte amb tots els editors. Ara, a través del correu electrònic tot és més fàcil. Abans, potser, havíem de fer algun petit viatge a Paris, per veure als francesos, fèiem un altra viatge a Portugal per veure els portuguesos, però a banda de les fires. Com ara el mail, ens ha facilitat molt aquest tema, i els skypes, també, tot el que és tecnòlogia … Però, clar, una gran part de la nostra feina és estar amb contacte amb la gent. No solament un mail… sino saber-los conèixer, saber què volen, com ho volen, i això de cada editor de diferents països. Doncs això, una feina divertida

Ll.B.: Tenen un perfil diferent i has de saber com entrar-hi…

S.B.: Exacte. Saber cadascú el que vol i com ho vol és una part important de la feina. Així és més fàcil vendre.

Ll.B.: Perfecte. Ara, que s’apropa Sant Jordi, teniu alguns projectes, llançaments…?

S.B.: Si molts. Tenim ja sis autors a les llistes dels més venuts i esperem que tots tinguin éxit, per nosaltres son els millors.

Rialles…

S.B.: Ha estat un any de moltes novetats per Sant Jordi. Ha sortit el darrer (llibre) de Martí Gironell, El primer heroi; el de la Care Santos, Desig de xocolata, que jo crec que aquest és un llibre que la gent triarà per Sant Jordi. La gent sempre escull els premis literaris. Tenim aquest component. Tot suma. Hi ha el Premi Plà. Els embaixadors de Albert Villaró. També hi ha La terapeuta d’en Gaspar Hernández… Tenim el Faré tot el que tu vulguis de la Iolanda Batallé, que des del novembre passat és a les llistes dels més venuts! Bé, no ens podem queixar. I haurà alguna sorpresa més segur.

Ll.B.: Genial. Això és important. Vaig veure que la vostra agència havia col·laborat amb una causa benèfica. Com va sorgir aquesta idea?

S.B.: Ens varem inventar… (rialles), això, de les samarretes que porten el lema: La literatura alimenta. Jo sempre pensava: “Jo, la cultura, és una cosa on ens queixem molt, i amb raó, però som un sector on crec que demanen més ajudes que les que podem aportarc, com si diguéssim. Per exemple, els esportistes, els famosos, sempre participen quan arriba Nadal en coses benefiques, i la gent fa aportacions, perquè crec que som un pais solidari . Per això vaig pensar: Per què no ens inventem un lema on la literatura també pugui ajudar”. Vaig veure l’anunci aquest de Educo de l’entrepà màgic (el bocata mágico). “Pan con pan y lo de dentro nos lo imaginamos”, deia. Ostres! Nosaltres som els de la imaginació. Doncs, vinga va, vaig trucar a Educo i els vaig dir: “Escolta, que us sembla si faig una campanya amb el lema La literatura alimenta? I els nostres autors faran un dia solidari”. El dotze de desembre vàrem fer un dia de portes obertes, un dia solidari, que posaven sis euros adquirint una samarreta amb el nostre lema. Aquesta guardiola amb totes les aportacions la vàrem donar a Educo al cent per cent. Va ser magnífic!

Ll.B.: Molt bé. Fantàstic…

S.B.: Si, va ser una mica, com una anada d’olla, perquè gairebé no hi havia temps per fer-ho tot, però jo em vaig trobar super bé! Va ser una feinada increïble muntar-ho tot, però amb el suport del meu equip, i dels escriptors que varem reacciona magnificament, crec que ara ja tindrem, cada any, La literatura alimenta alguna cosa!

(Rialles)

Ll.B.: T’he demanat que portessis alguna cosa o un objecte que t’agradés tenir. Quin has escollit?

S.B.: He escollit aquesta estàtua de Sant Jordi, que em va regalar la meva àvia quan vaig començar l’Agència. Perquè la meva àvia era d’aquestes, bé, ja saps, patidora. Les àvies sempre són patidores, pero sempre van confiar amb mi i amb va dir: això et portarà sort, i no em queixo, i és un record que me l’estimo molt.

Ll.B.: La néta, no?

S.B.: Sí! …(més rialles)… I enseguida em va regalar, a banda del Sant Pancraci, aquesta estàtua tan maca, de bronze. Jo sempre penso que m’ha portat bona sort.

Ll.B.: I tant…

S.B.: Son aquelles coses… M’han regalat moltes coses perquè tingui bona sort. Però aquesta, com és de l’àvia, li tinc com una estima especial.

Ll.B.: Exacte. Molt bé. Pots destacar algun projecte a mig o llarg termini?

S.B.: D’autors?

Ll.B.: Autors que estigueu treballant…

S.B.: De fet sempre tenim novetats. Ara estem amb el Sant Jordi i després vindran els llibres que surten a la fira de Madrid. Molts son catalans traduïts al castellà. Perquè hem aconseguit editor en aquest idioma també. I hi ha gent nova, per exemple, que encara no ha sortit però que hem col·locat. Ara que una veu nova trobi editor és molt complicat.

Ll.B.: Clar…

S.B.: Hi han dos autors, sobretot, que m’han agradat molt: Francesc Blanco, que té novel-la que de momento es titula PROYECTO XI, i l’hem venut a Suma.

Ll.B.: Ah, molt bé…

S.B.: I és una nova veu. I després hi ha una altra, la Susanna Rodriguez, que l’hem venut a Grijalbo Mondadori. Son dos autors completament novells, i en una època com aquesta, aconseguir trobar uns bons editors, la veritat, és tot un luxe. Desprès, nosaltres, hem obert un servei nou, com a agència,, que és un servei editorial per a noves veus. Una plataforma digital anomenada SB e&books, no sé si la conèixes?

Ll.B.: Sí, et volia preguntar sobre això.

S.B.: És un projecte que ens funciona de meravella. És com un test market; no diem que no a les noves veus, que els hi veiem talent, i els hi proposem un servei editorial molt complert, però primer han de passar la criba de que la novel-la té uns mínims.

Ll.B.: Clar…

S.B.: Per saber si la novel·la té qualitat.

Ll.B.: Sí.

S.B.: Si l’obra té qualitat aleshores si poden acollir-se al servei. I si no té qualitat els hi diem que no, encara que sigui un servei de pagament. El primer és la qualitat abans que guanyar diners amb alguna cosa que pot perjudicar primer a l´autor i després a nosaltres, però principalment a l´autor perquè una primera mala novel·la et pot penalitzar i molt. Si aleshores ells ens demanen ajuda per fer un editing , també ho fem. O sigui, és una empresa de serveis, per no dir que no a les noves veus, però on no tinguem tots tants riscos. Realment, tal i com està el mercat sino busques noves vies, és complicat.

Ll.B.: Si…

S.B.: Ja hem publicat vint-i-dos autors a la plataforma. I estant distribuits en les cent-vint-i-quatre plataformes que s’han ajuntat amb nosaltres, la veritat, estem molt contents.

Ll.B.: Genial.

S.B.: Funciona molt bé. I a més, de cara als editors, que em deien: “Ostres! Ara ens faràs competència; seràs com un editor més!”

Ll.B.: Ha-haha!

S.B.: No, no, no… És un servei que fem tant pels autors novells com pels editors. Costa molt que els editors comprin noves veus . Llavors què faig? Ja els hi faig el test-market aquí. I el risc és menor.

Ll.B.: Clar.

S.B.: I els dic: “Mira: Hi han hagut tantes descàrregues. Llegeix l’opinió del lector final a Amazon, a Apple. Descobreix què opinen els lectors…”. I ja hem aconseguit que una d’aquestes autores ens la facin en paper.

Ll.B.: Molt rebé.

S.B.: És una altra manera de vendre als editors, no? Jo crec que el model d’agencia tradicional ha de canviar una mica. Ens hem de re-inventar; el mercat està canviant i nosaltres també hem de canviar amb ell.

Ll.B.: Les noves tecnologies t’obliguen a viure la immediatesa del moment, a viure en un present constant.

S.B.: Exacte.

Ll.B.: Perfecte. Trobo que feu una molt bona feina i et desitjo molta sort!

S.B.: A veure! Aquí piquem molta pedra. Ha sigut una feina difícil sempre. De gran complexitat, però amb la crisi ho hem notat encara més. Però com ens hem de reinventar, constantment, fins hi tot el mon editorial, en aquest moment de grans canvis. De tota manera, movent-nos, fent el camí, és com podrem seguir. Si ens quedats quiets, estorats, només queixant-nos, no farem res.

La Sandra m’obsequia amb una novetat de Sant Jordi. La llegiré, segur. L’olor de cel·lulosa del paper, sobretot quan passo les fulles que acabo d’obrir per primera vegada, em recorden els llibres de la meva infantessa, sembla que sigui un nen que vulgui obrir el segell del temps, conquerir els misteris de l’escriptura tot d’una i fer el tafaner de les històries d’un autor inconegut. Les lletres del pergamí imprès em deixen en un estat de curiositat irresistible. La tinta, vibrant, cavalca entre les fulles, és gairebé impossible no llegir ni una línia. Resisteix! No puc…

(…) És bonic això de ser agent literari. Complexe. Per sort hi han persones com la Sandra Bruna que fan de pont entre els editors i els autors. Molt bé, Sandra!

Text i fotografies: Lluís Bussé © 2014
Twitter: @lluisbusse
E-mail: lluisbusse@gmail.com