Close-Up nº 30 : Àlex Hinojo -> Kippelboy


Entrevista Close-Up

Àlex Hinojo, és un conegut membre del sector cultural català. A la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure, apareix amb el sobrenom de Kippelboy. Diplomat en Ciències Empresarials amb un postgrau en Gestió museística i un altre en Gestió Cultural, Àlex Hinojo és director de projectes culturals a Amical Wikimedia i un dels impulsors de la iniciativa #GLAMWIKI. Una de les seves prioritats és difondre el coneixement en català a la xarxa, així com la promoció de projectes entre museus i la Viquipèdia catalana.

Ll.B.: Parlem dels teus inicis i la teva relació amb el món de la cultura a través de la xarxa.

A.H.: Jo vaig estudiar Empresarials, després vaig fer un Màster en en Gestió Cultural, un postgrau, i un altre en Gestió de Museus. Sempre he estat d’una manera o un altre a la visió del negoci, de Cultura a fons, i la versió tecnològica. He fet com de pont entre aquests dos mons. I ara mateix ho estic fent pel que fa a la Viquipèdia i els projectes germans i les institucions culturals. Bàsicament treballo intentant que les col·leccions siguin el més obertes possibles i el més accessibles al gruix de la ciutadania.

Ll.B.: Comuniques tota aquesta informació a través de la xarxa.

A.H.: Sí, en el sector dels museus, per exemple, o els centre culturals, com estem ara, històricament hi ha hagut al meu entendre tres limitacions: l’una és geogràfica, hi ha d’haver l’Arxiu Comarcal del Bages, el Museu Comarcal de Manresa, el museu de no sé on. Un altre és el fet temporal; quan tens una exposició hi ha un límit. És allò: tens tres mesos. I un altre és legal. Que és la capacitat de difondre aquells continguts que tenen drets d’autor. Aleshores quan algun d’aquests tres casos ha quedat obsolet, pel que sigui, i ens salten la informació pública, la gràcia és que amb la xarxa en ho podem saltar tot això, en el sentit de dir: Jo puc des de Sabadell , que jo sóc de Sabadell, mirar el Museu Comarcal de Manresa sense haver d’anar-hi. I tinc tot el dret del món com a ciutadà. Per un altre, a nivell de temps, quan una exposició a tancat, què passa? Què succeïx amb tots aquells fons, tot aquell coneixement que s’ha generat? Allò on va? Es queda en un magatzem? Això ho podem redistribuir en el temps gràcies a la xarxa. I per un altre costat, per l’aspecte legal, exactament el mateix. Tu tens continguts que estan al domini públic, artistes morts fa més de vuitanta anys, que pots aprofitar de nou i que s’estan infrautilitzant en molts magatzems de museus. Nosaltres el que fem és que de tot aquell pastís intentar posar-lo a disposició de tothom perquè després cadascú faci el que vulgui, òbviament

Ll.B.: Ets membre del #GLAMWIKI. Explica’m una mica això.

A.H.: GLAM és un acrònim de Galleries • Libraries • Archives • Museums: Biblioteques, Arxius i Museus. Fa uns anys els voluntaris de la Viquipèdia van dir: “Estem fent la mateixa cosa, que és difondre coneixement al mateix mitjà, Internet, a la xarxa, pels mateixos motius, perquè ens agrada, però de manera separada. I si ho fem junts?” És un programa d’acostament dels sector cultural i els museus. Per fer exactament el que t’acabo de comentar. Anem a agafar tots els fons de les col·leccions públiques, que per una sèrie de limitacions, geogràfiques, no sé què, no són accessibles cent per cent, i les posem a l’abast de la ciutadania. I on les posem? Al lloc on mira més gent: la Viquipèdia, que és un dels sis o set llocs més visitats del món.

Ll.B.: L’any passat vareu guanyar el Premi Nacional de Cultura amb AMICAL WIKIMEDIA.

A.H.: Exacte. Jo formo part de l’associació AMICAL WIKIMEDIA i el que volem com a gran objectiu així, petit, és que tot el coneixement de la humanitat estigui a l’abast en català a la xarxa. I que tot el coneixement sobre la Cultura Catalana, entesa en el seu sentit més ampli, estigui a l’abast en qualsevol idioma del món. També en gratuït i per a tothom. Això genera riquesa intel·lectual i econòmica.

Ll.B.: Sí. Com llaurà per recollir més endavant.

A.H.: Sí. Tu ho poses allà, a disposició de tothom i cadascú se’n porta el que vulgui. Tu, que ets fotògraf, compateixes una foto, i aquest instant, la gent farà una lectura: l’un pot recordar una cosa, l’altre un altra. Nosaltres quan posem, per exemple, avui estava mirant llistes de túnels del Pirineus Orientals. Algú ha fet un article sobre això. S’ha dedicat a mapejar-ho i fer-ho. Jo no sé si això ho farà servir un enginyer, un historiador o un amant del territori del Pirineus Orientals. Jo el que faig és llistar-ho i ja ho farà servir algú.

Ll.B.: També has col·laborat amb alguns projectes amb institucions de Barcelona, com ara el Museu PicassoCCCB, MACBAFundació Joan Miró o Patrimoni.gencat.

A.H.: Sí, la veritat és que ens obren les portes a tothom. Tenim molta sort amb això perquè com hi ha mancança pressupostaria, de recursos humans… També existeix la tradició en aquest país de treballar amb la societat civil: associacions, amb gent, etcètera. Imaginat que ets un museu i et ve una associació i et diu: “Mira, de gratis, volem agafar tot el contingut, ordenar-ho, col·leccionar-ho, posar-ho a la disposició en un lloc que tindràs milers de visites. I a tu no et costarà res.” Home, si no t’obren les portes…

Ll.B.: Per la fotografia de les mans has triat una mena una targeta amb la imatge de “Kippelboy”, el teu sobrenom.

A.H.: Kippelboy és un nick, un mal nom, que faig servir a la xarxa des de els meus inicis. Això ve d’un llibre de ciència ficció, que és el de Somien els androides amb ovelles elèctriques?, d’en  Philip K. Dick, que després va inspirar la novel·la The Bladerunner, d’Alan I. Nourse. En aquest llibre, en fa molta gràcia, parla del concepte del kippel, que diu: “Tot el món tendeix cap una absoluta kippelització”. Què significa? El kippel són els objectes d’ahir. Els objectes inútils. Un diari, una capsa de llumins feta servir. I llavors, el llibre aquest, és una mena de teoria del caos, t’explica: “Si tu no fas res, el kippel va creixent”. Tothom ha de lluitar contra el kippel, però només pots lluitar-hi de manera temporal, perquè quan tu et moris el kippel continuarà creixent”. Llavors, aquesta de gràcia de, tu ves fent, digues el que vulguis, que jo vaig fent, vaig fent… Em va agradar molt, i em vaig posar Kippelboy. Aquest és el logotip.

Ll.B.: Quins projecte prepares?

A.H.: Ara, a nivell de wiki, estem treballant en dos projectes grans en curs. L’un és treballar amb la Xarxa de Biblioteques. Perquè amb la Xarxa de Biblioteques el que et permet és arribar a tota una xarxa territorial existent, no s’ha d’inventar la roda dues vegades. I a més, els usuaris de biblioteques, històricament són amants de la cultura, del coneixement. En el sentit de dir, si jo, a la Seu d’Urgell, hi ha algun senyor interessat en el patrimoni local, amb les motos, o amb la història natural del territori, segurament sigui usuari de biblioteca. I el bibliotecari o la bibliotecària el coneixerà. Si jo vull que col·labor-hi amb la Viquipèdia, per posar aquest patrimoni a disposició, no només de la gent de la Seu d’Urgell, sinó de tothom, doncs, li explico a la bibliotecària, i ella contacta amb aquesta persona. Aquest projecte, ara mateix, el trenta per cent de les biblioteques de Catalunya estan col·laborant amb Viquipèdia. I l’altra cosa que estem fent és amb universitats. A la Viquipèdia cadascú col·labora sobre el tema que li agrada. Però si hi ha forats, per exemple, calen articles de ceràmica, doncs amb les universitats, els alumnes, en comptes de fer els deures de classe, en un PDF, o en un Word, que acaba a les escombraries o el servidor de torn, si agafem tot aquest esforç, pagat amb diners públics, i aconseguim que els estudiants enlloc de copiar, editin articles a la Viquipèdia, el retorn social és immediat! No només pels alumnes del curs, sinó per la resta de societat. I a més emplenem forats. I això ho estem intentant fer amb totes les universitats, a través de la Xarxa Vives d’Universitats.

Ll.B.: Genial.

A.H.: Òbviament som una associació molt petita, ens consta, però com a una fita gran, ens agrada força.

Ll.B.: Una pregunta: com pot sortir a la Viquipèdia?

A.H.: No es recomana fer un article propi perquè costa molt ser neutral. Per fer un article les úniques coses que necessites són fonts que hagin parlat de la persona o del tema. T’he explico: els editors de la Viquipèdia no generem coneixement. L’únic que fem és síntesi de coneixement existent. Això què significa? Buscar totes les fonts que hagin parlat d’un tema i fer un resum. Com el típic treball de cole. No té res d’especial tampoc. No generem res. Per dir alguna cosa: ara hi ha hagut el documental aquell. Agafem totes les informacions que han anat apareguen a premsa i anem actualitzant l’article. Però sempre basant-nos en una font. Sempre una font aliena. Nosaltres no aportem ni criteri, ni conclusions, ni re. L’únic que diem és: això va passar a tal lloc i ho diuen aquestes fonts. Ens preocupem més per la traçabilitat que per la veracitat. El fet que quelcom estigui publicat no significa que sigui veritat. Tal dia va succeir això segons aquests diari i aquest altre. Llavors, per tenir un article a la Viquipèdia què cal tenir? Fonts alienes al subjecte que hagin parlat del tema. La validació sempre és de terceres persones, que validen la informació publicada. Si hi ha la pròpia persona que li agrada un determinat tema on ell surt, existeix un lloc que es diu La Taverna. Aleshores, pots demanar-ho allà, i la gent t’ho fa.

Ll.B.: L’accés a la xarxa, a la tecnologia, ens ajuda a la cultura. Com veus el futur tecnològic?

A.H.: El futur no el sé perquè no tinc ni idea del que passarà. El que sí que estic veient al present. Ara, per exemple, estem fent un projecte que es diu Wikidata, que és el següent pas de la Viquipèdia, on tu pots sumar totes les dades de la Viquipèdia i fer-li preguntes. Noves preguntes. Per exemple: “Quan pintors becats per la Beca de Roma que feia el Ministeri o qui fos, van pintar quadres i van exposar a París, entre el 1.800 i el 1850?” Punt. I t’ho diu. No ho has de buscar! Què passa? Que tot aquest sumatori d’informació, aquesta accessibilitat, ens portarà a fer-nos noves preguntes i a noves interpretacions. És a dir, aquest personatge pensàvem que era així, i era aixà. Tot això que teníem molt clar en el noucentisme, doncs resulta que no era tant. Perquè la producció real va ser “x”. O sigui: sumar informació sempre et permet arribar a noves preguntes. Connexió d’informació sempre genera coneixement. Per això necessitem una biblioteca! Tu donem, i jo, depenen de la meva trajectòria i els meus interessos ja arribaré a les meves conclusions. La xarxa és això. És aquest potencial. Ara mateix un nen de tretze, catorze anys, que l’hi agradi el monopatí (skate), o Plató, pot arribar a tota la informació que nosaltres no podíem arribar a la nostra edat. Jo sempre dic, quan jo tenia catorze anys, ja funciona Internet, però no era això, jo arribava al nivell Trivial Pursuit. No podia passar del nivell de la meva biblioteca popular. I ara no, si a tu t’agrada un tema, endavant, pots tirar milles. Amb dotze anys, si t’agrada, la fotografia, pots saber què està passant al dia, al moment, arreu del món. Això de cara a la creativitat és una explosió.

Ll.B.: Tens una compte molt popular, molt visitada a Twitter, que és @CatalanMuseums.

A.H.: És un altre dels meus projectes paral·lels. És una mica similar al que estàs fent tu amb les fotografies, les entrevistes Close-Up. Jo vaig fer Gestió de Museus i volia treballar en museus. És una cosa que no he pogut fer de moment, però vaig dir-me: Vull donar-me a conèixer una mica en el sector. Aleshores vaig trobar que faltava informació en anglès sobre els temes que estaven passant aquí. Molts museus ni tant sols eren a Twitter. Llavors vaig decidir fer informació sobre museus, centres culturals, en anglès. I dedico re, deu o quinze minuts al matí. Miro el que s’ha fet, agendes. Ho programo i ja està. La veritat és que funciona molt bé.

Ll.B.: Molt be! Et desitjo molta sort i moltes visites a l’Amical Wikimedia i la resta de projectes en curs: Wikidata, xarxes de Museus…

Avui feia fred, un fred hivernal, un dia que et diu a cau d’orella: anem a casa i navega una mica per la xarxa. Ideal per a consultar algunes entrades de la Viquipèdia Ens calen persones com l’Àlex Hinojo, Kippelboy, no fos cas que tot el coneixement en català esdevingui una mena de kippel i la informació de tots es vagi malbaratant enmig del marasme informatiu que emplena tots els mitjans.

TEXTE I FOTOGRAFIES: LLUÍS BUSSÉ © 2015
TWITTER: @LLUISBUSSE
E-MAIL: LLUISBUSSE@GMAIL.COM