Entrevista Close-Up
Avui he quedat amb l’escriptor Jordi de Manuel però potser em trobaré amb el seu personatge estrella: l’inspector Marc Sergiot. Això sembla de ciència-ficció però podria succeir. O tal vegada el matemàtic Víktor Nikolàievitx Manperel —que ha resolt un dels Set Problemes del Mil·leni (La decisió de Manperel, Ed Columna)— em convida a una misteriosa illa àrtica. Aquestes són les típiques coses que una persona pensa per entretenir el temps. Ximpleries meves. Per ventura meva distingeixo a Jordi de Manuel, al lloc i a l’hora acordada. La seva presència m’alleuja l’ànim. Aquest creador que en el terreny de la ficció ha publicat diverses novel·les combinant, sobretot, el gènere negre i la ciència-ficció, m’explica la seva admiració pels organismes aquàtics i l’ecologia d’aigües continentals (limnologia). Caminen fins a un indret voltat d’arbres, arbusts, palmàcies i molta herba. Busquem una bona localització per les fotos, la millor llum i un parell de garrofers. Llavors, De Manuel treu de la seva motxilla, com per art de màgia, dos objectes misteriosos que no puc identificar. Semblem d’un altre planeta. Cerquem un lloc per l’entrevista mentre puc copsar un aire de misteri en el somriure de l’escriptor.
Ll.B.: Explica’m la teva trajectòria professional. Què vas estudiar?
J.d.M.: Vaig estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona, i em vaig doctorar en Ecologia. Sóc professor i escriptor, dos oficis que m’agraden. A la tesi doctoral vaig investigar el micro-món d’uns animals fascinants anomenats rotífers. Una recerca de limnologia.
Ll.B.: Quina paraula tan curiosa: Lim-no-lo-gia…
J.d.M.: És l’ecologia d’aigües continentals.
Ll.B.: Molt interessant. En el vessant de l’escriptura, com a escriptor català, quin gènere treballes? Els teus alumnes saben que escrius?
J.d.M.: Molts dels meus alumnes no ho saben. No vull barrejar-ho. Alguns ho descobreixen i altres em comencen a llegir quan ja són exalumnes. No em molesta que em diguin que sóc un escriptor de gènere, en el sentit que em sento còmode en la novel·la negra i en la ciència-ficció. El gènere em permet furgar la naturalesa humana i els dilemes morals de la societat.
Ll.B.: Ara no fa ni dos dies que acabes de guanyar el Premi Ictineu 2014. Moltes felicitats! En què consisteix aquest premi?
J.d.M.: Gràcies. El Premi Ictineu és un guardó a obra publicada que atorguen lectors especialitzats, amants de la ciència-ficció i la fantasia. He tingut la sort de guanyar-lo dues vegades, amb dues novel·les molt diferents. Amb Mans lliures fa tres anys i ara, amb La decisió de Manperel, que ja havia estat premiada amb el XIII Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler. Em fa molta il·lusió haver guanyat l’Ictineu dues vegades.
Ll.B.: El teu personatge, Sergiot, qui és?
J.d.M.: Marc Sergiot és un inspector del cos de la Policia Nacional. He anat construint el seu gruix de vida al llarg de les set novel·les que fins ara s’han publicat de la saga. Sergiot pertanyia a la brigada d’homicidis i actualment, amb els Mossos, se sent desplaçat i ressentit per haver perdut les competències, però té la sort, o la desgràcia, que encara li cauen casos d’assassinats. És un personatge que em permet posar la lupa a les esquerdes de la societat.
Ll.B.: He observat que de vegades els teus personatges es veuen immersos en una mena de salts temporals, entre la data de publicació de la novel·la i l’acció que es desenvolupa al futur. Això és buscat?
J.d.M.: M’ho passo bé construint aquesta mena d’univers “sergiotià”. Totes les novel·les publicades fins ara estan ambientades a la ciutat de Barcelona, però situades en diferents moments temporals. De vegades salto cap endavant i d’altres reculo en el temps. Aquesta intertextualitat entre les històries m’agrada, i em diverteix, però no impedeix que es puguin llegir independentment. Configuren un trencaclosques temporal de personatges i d’accions.
Ll.B.: De fet, podem dir que et mous cap al futur. És a dir, el fet d’escriure aquests gènere de ciència-ficció et transporta més enllà del nostre temps quotidià. Això et permet una mirada de la realitat de caire futurible?
J.d.M.: M’agrada especular d’una manera anticipativa. Hi ha escriptors que fan novel·la històrica. Però a mi m’atrau més anticipar fets i escenaris, anar cap endavant, però sempre intentant crear atmosferes on el lector pugui entrar-hi. En literatura és fonamental generar atmosferes i ser versemblant, per més increïble que sembli la història.
Ll.B.: L’objecte escollit per la fotografia de les mans, explica’m perquè l’has triat i què signifiquen o representen per a tu?
J.d.M.: He triat dos objectes i jugo amb les metàfores. En una mà tinc una orella de mar que vaig trobar a Galícia, i a l’altra un corall, de la família dels cervells de Neptú, que vaig recollir en una platja de Magnetic Island, un racó paradisíac de Queensland, a Austràlia. Crec que és tan important saber escoltar com tenir bones idees… i cal esprémer el cervell i treballar molt per tenir-les. Escoltem els altres quan som nens, però a mesura que ens fem grans perdem la capacitat de saber escoltar.
Ll.B.: Quins projectes tens?
J.d.M.: He acabat una nova novel·la de la saga de l’inspector Sergiot. Vaig tenir la idea fa vuit anys i per primera vegada el trec fora de la ciutat i me l’enduc a un ambient rural. És molt negra, molt dura, sobre un tema escabrós que en els últims temps està aflorant en comptagotes. Per altra banda, tinc dos reculls de relats acabats i dues novel·les començades des de fa anys, de ciència-ficció, que m’interessen moltíssim. Una és de l’àmbit de la literatura juvenil, en el qual ja he treballat, l’altra, més ambiciosa, és per a lectors adults.
Ll.B.: En el moment de idear o projectar una novel·la, quin és el teu procés creatiu? Llegeixes noticies, prens notes, mires el món?
J.d.M.: L’escriptor ha de ser com una esponja, un raptor d’instants i detalls de tot el que succeeix al seu entorn. Dels contextos que generen contínuament les notícies, els diaris, les informacions que es troben a Internet… Tot això és una font d’idees diària, enorme, per construir trames. D’històries potents n’hi ha moltes, però la literatura és com les expliques. Jo escric sobre aquelles coses del món que em costa comprendre i quan em poso a treballar en un relat o una novel·la sempre tinc el començament i el final. Sé on vull arribar. Per a mi el més fascinant és construir l’edifici literari entre el principi i el final, crear un món amb una estructura no lineal que permeti dur el lector fins on vull que arribi.
Ll.B.: Pel tipus de novel·les que fas, ets més aviat descriptiu, o més aviat et bases en l’acció dels personatges?
J.d.M.: El gènere exigeix acció i ritme. Però m’agrada situar el lector, crear atmosferes i escenaris. En “La decisió de Manperel”, per exemple, pretenc que el lector “camini” amb els personatges per la tundra de l’illa àrtica on s’ambienta la novel·la, i per això també cal ser descriptiu.
Ll.B.: Ets un escriptor que escrius en català tot i tenir obra traduïda al castellà. Per què el català?, i què passa en aquest gènere si l’escrius en català?
J.d.M.: Defenso l’escriptura de gènere en català. És la meva llengua literària. Però la narrativa de gènere en català, sobretot la ciència-ficció i el negre, encara no tenen el ressò i la rellevància que es mereixen. Crec que és un problema, sobretot, causat per la diglòssia que vivim al nostre país. Molts lectors que usen habitualment el català llegeixen la literatura popular en castellà. I això ho hem de normalitzar: els lectors han de poder gaudir també del gènere en català amb absoluta normalitat, com passa amb qualsevol altra literatura del món.
La brisa marina i la teranyina de núvols difuminen la silueta de Jordi de Manuel. Potser viatja al futur. Jo diria que ha desaparegut misteriosament del meu camp visual i ara es troba en el territori de les atmosferes versemblants. Ha estat magnífic conversar amb ell. M’ha dedicat un llibre i hem parlat una bona estona d’altres coses. El llegiré quan arribi a casa. Us recomano seguir la sèrie de novel·les d’aquest escriptor català. De qualsevol gènere. Visiteu la seva pàgina (http://www.jordidemanuel.cat/) i gaudiu dels seus llibres.
Lluís Bussé 