Close-Up nº 25 : Salvador Garcia Ruiz

Salvador Garcia Ruiz

Entrevista Close-Up

Salvador Garcia Ruiz és un conegut economista català, amb una brillant trajectòria acadèmica i professional. La seva manera planera i directe d’explicar la realitat del nostre país fan d’ell un element clau per cercar noves vies per adaptar-se als temps actuals. És cofundador del Col·lectiu Emma (el 2012 Òmnium Cultural va decidir atorgar a l’entitat el Premi Internacional Joan B. Cendrós), que treballa per difondre als mitjans de comunicació internacionals la situació política catalana. A l’actualitat és conseller delegat del diari Ara i membre del Consell Social de la UPF.

Ll.B.: Explica’m què vas estudiar, el teu recorregut acadèmic, professional…

S.G.R.: Vaig estudiar Economia a la Universitat Pompeu Fabra.

Ll.B.: Un cop acabats aquests estudis te’n vas anar a l’estranger.

S.G.R.: Després d’estudiar Economia, vaig anar a treballar al món de la consultoria. Durant uns anys a Madrid. Aquesta empresa va decidir pagar-me uns estudis a Nova York. Van ser dos anys a la ciutat dels gratacels amb alguns períodes de temps a Londres. Sempre per motius de feina. En acabar aquesta etapa, vaig venir a Barcelona però treballava molt a Madrid.I més endavant ja em vaig estabilitzar definitivament a Barcelona.

Ll.B.: Què pot dir-me del Col·lectiu Emma?

S.G.R.: El Col·lectiu Emma va sorgir de veure, un amic i jo, com els mitjans que nosaltres considerem de referència (Financial Times, The Economist i d’altres), quan parlaven de qualsevol tema en agradava molt, però, quan parlaven de Catalunya projectaven una imatge esbiaixada del que passava aquí. Vam veure que això no podia ser. Aleshores va iniciar-se l’exercici de respondre i tenir relació amb aquests corresponsals per que feia a la realitat catalana. Per tant, no els hi demanàvem que expliquessin la nostra visió, sinó què a l’hora de parlar de Catalunya també incorporessin el nostre punt de vista. El Col·lectiu Emma neix el 2009 i penso que els resultats han estat molt bons. Ara el que es projecta de Catalunya, en general, en termes d’aspiració d’autogovern, situació financera, la llengua o la voluntat nacional, per exemple, és molt equilibrat. Això és el resultat de la feina de molta gent, i també nostre. Ens sentim molt orgullosos.

Ll.B.: Fantàstic! Actualment ets conseller delegat del diari Ara, el diari líder en català. I també ets professor associat de la Universitat Pompeu Fabra.

S.G.R.: Sí, sóc conseller delegat del diari Ara, però des de que estic aquí, he aparcat una mica les classes. Tot i què, de fet, des d’ahir, sóc membre del Consell Social de la UPF. Una cosa que em fa molta il·lusió! Jo amb la Pompeu vaig estudiar, he intentat col·laborar durant molts anys. És una universitat que m’estimo molt. He sigut professor associat molt temps. Continuo donant suport a projectes finals de carrera. I ara estic al Consell Social. És una forma de contribuir a l’èxit de la universitat. Una activitat que m’agrada molt.

Ll.B.: Per la fotografia de les mans has triat un llibre.

S.G.R.: Aquest llibre –Salvador Garcia Ruiz l’agafa amb seguretat, satisfet i somriu–, el vaig escriure amb un amic meu, el David Boronat. CATALUNYA LAST CALL Propostes per fer enlairar el país, el van escriure dos independentistes desacomplexats com nosaltres, en David i jo, on diem que la independència està molt bé, és necessària, d’acord. Però ara oblidem-nos d’això. En el sentit què treballem-hi, però al país hi ha moltes coses que ja podem fer avui. La mentalitat és prou excuses, prou mirar a Madrid, prou queixar-se i aixequem el país amb el que tenim a les nostres mans. Són moltes eines les que podem emprar. De vegades hem utilitzat Madrid com la excusa perfecte per amagar la nostre pròpia inacció o incapacitat. Sí que és veritat que l’Estat, Madrid, ha posat molts pals a les rodes: el desenvolupament econòmic, cultural i demés, però hi ha coses que podríem fer avui i no les fem.

Ll.B.: El diari Ara és una màquina de fer país. Aquesta és la meva visió. Què és el que feu a nivell informatiu, quines eines teniu per ser líders. Esteu molt ben posicionats com a mitjà en català.

S.G.R.: Nosaltres tenim un equip al diari Ara, on combinen l’experiència (hi ha professionals que porten molts anys als mitjans de comunicació), amb gent molt jove, molt bons periodistes que fan una gran feina. Jo penso que la combinació de les dues coses, juntament amb néixer l’any 2010, on els mitjans ja estaven en crisi, reinventant-se, nosaltres ja vam néixer reinventats. Una redacció integrada amb web i paper, quan el país estava en un procés de transició nacional no se sap ben bé cap on. Tot això ens dóna com a resultat un diari com el que tenim: jove, fresc, desacomplexat, que mira al món amb una mirada crítica, però també optimista.

Ll.B.: El desplegament de mitjans pel #9N ha estat impressionant. Les portades del diari són una obra d’art, per penjar-les a casa. Inclús heu estat capaços de fer un seguiment en temps real de les notícies. Tot això suposa una tasca increïble, molta feina, de ben segur, però alhora una gran satisfacció.

S.G.R.: En efecte. Estem molt contents però insatisfets. Què vull dir? Estem contents pel resultat que tenim, per la influència aconseguida, pel motor que som en algunes coses, pels reconeixements que ens donen (molts lectors, moltes altres persones). El punt d’insatisfets és què, òbviament, encara voldríem tenir un diari més influent, un diari encara més rellevant. I també tenir un bon nombre de persones que ens facin confiança fins al punt de comprar el diari. Hi ha molta gent que ens llegeix per Internet, però no el compra. Ens agradaria que fessin aquest pas de comprar-lo, en paper o a Internet. La millor forma de garantir que el diari Ara visqui molts anys, amb una molt bona salut, i sigui un mitjà independent i influent, és que hi hagi gent que ens doni suport. És molt important el suport dels accionistes, els anunciants… però la clau és aconseguir que els ciutadans de Catalunya el comprin en paper o per Internet.

Ll.B.: He vist que teniu molta presència a Internet, amb el diari Ara en versió digital, però també amb aplicacions pròpies, amb una important activitat a les xarxes socials: Twitter, Facebook, etcètera.

S.G.R.: Nosaltres som molt actius a nivell de xarxes. Molta part de l’influència ve de com tractem els temes. A la redacció tothom fa paper i web. Però la gent que fa paper, primer fa web. És a dir, primer fa la notícia per publicar-la per Internet. Digital first. Després la passem a paper. A nivell d’aplicacions hem tret algunes, ara traurem d’altres. Volem estar al capdavant. Això requereix temps i diners, ocupació. Una cosa que estem fent i en properes setmanes tindrem més millores. Pel que fa al periodisme hem de ser capaços de combinar la necessitat d’immediatesa que ens demanen molts lectors, en temps real, amb la profunditat.

Ll.B. Com deies, teniu una redacció jove, però experimentada. També hi ha força col·laboradors de renom, signatures molt bones.

S.G.R.: En efecte. Tenim el grup fundador, un grup de periodistes de prestigi: Carles Capdevila, Antoni Bassas, Toni Soler, Xavier Bosch i Albert Om. Els quals van ser i són un motor molt potent de periodistes del diari. Però al mateix temps, hi ha un actiu important que són les firmes d’Opinió. Totes elles són bones en quan a profunditat, variades en la temàtica i en la pluralitat de veure Catalunya en el món. Per nosaltres és molt important que hi hagi gent, si vols amb una visió simplifico, més d’esquerres, més de dretes, més lliberal o menys lliberal. Però inclús que hi hagi independentistes, no independentistes, gent a favor de la Consulta, gent que té dubtes… El diari no ha de ser un exercici pels convençuts. Per un costat, és important que els convençuts vegin la complexitat del moment, però també, el no convençuts. O la gent amb una visió no necessàriament independentista, o independentista amb dubtes, que hi vegin també al diari, opinions crítiques i plurals, que els permeti tenir una visió informada i objectiva del que està passant.

Miro de reüll la jove redacció del diari Ara, no paren, quina enveja! Aquest diari enlaira el país, també. Ens calia tenir un diari nou, fresc, plural i potent. No és casualitat que hagin escollit de conseller delegat a Salvador Garcia Ruiz. Tot encaixa. M’acomiado del convidat d’avui de la secció Close-Up amb un llibre sota el braç: CATALUNYA LAST CALL Propostes per fer enlairar el país. El llegiré, sens dubte. Un consell: feu-vos subscriptors o compreu el diari Ara en paper o web. No us en penedireu, al contrari. És una aposta segura. Ara és l’hora! I recordeu: L’ARA celebrarà 4 anys al Palau amb Els Amics de les Arts el proper el 27 de novembre.

TEXTE I FOTOGRAFIES: LLUÍS BUSSÉ © 2014
TWITTER: @LLUISBUSSE
E-MAIL: LLUISBUSSE@GMAIL.COM