CLOSE-UP nº 2 : Guillermo Pfaff | Cat

plantilla-closeup-n2-cat

ENTREVISTA CLOSE-UP

És sorprenent que en dia d’avui existeixin persones d’una peça: amb valors i una obra honesta i sincera. Em refereixo a Guillermo Pfaff, un jove artista amb una obra que analitza el mitjà pictòric i explora el territori de l’art amb una mirada polièdrica, alhora reflexiva i apassionada, alimentant-se de valors i experiències personals. Un flux continu dins d’un canal que connecta la vida i l’estètica, en una mena de comunicació a dues bandes: d’una banda el creador, i l’altra, el contingut artístic. Gràcies a les seves creacions i una particular visió del mitjà, aprèn i evoluciona cap a nous reptes. Però serà molt millor que AAPFAFF ens ho expliqui amb les seves pròpies paraules.

LL.B.: Ets una persona que ha viatjat molt: París, Berlín, Madrid, una estada al centre Shin Minatomura del Japó, etcètera. Explica’m una mica això: els teus viatges…

AAPFAFF.: En realitat no viatjo tant, només que sumes tres o quatre viatges i sembla que t’hagis mogut molt. Hi ha gent que es mou molt més. La meva feina és més estàtica; necessito un estudi, és poc portàtil, requereix una infraestructura gran, espai de treball, emmagatzematge. Viatjo poc i no em molesta. M’agrada viatjar puntualment però no envejo gens a la gent que viatja tot el dia.

LL.B.: La teva obra, però, es mou en una reflexió sobre el mitjà pictòric. Fins i tot et planteges l’acte de pintar abans de pintar. Sobre què estàs treballant?

AAPFAFF.: Suposo que és inevitable caure en els tòpics. Hi ha una cita que diu, si fa no fa: “Un es passa la vida treballant sobre el mateix”. El que succeeix és que vas posant punts d’atenció diferents. L’exterior influeix (el mateix que en els viatges), el context, la consciència… Amb el temps, arribes a la conclusió, que estàs treballant sempre sobre les mateixes qüestions.

LL.B.: Quines qüestions?

AAPFAFF.: M’agrada treballar sobre el mitjà pictòric. L’utilitzo per expressar-me. No d’una manera hermètica, sinó que ho faig de manera experimental. I busco la poètica que es desprèn. O la persegueixo i de vegades la trobo, aspiro a aquesta poètica. De vegades hi ha altres pretextos que en algunes peces serveixen com a mitjà de transport, per al final, expressar el mateix. De vegades se m’ha encasellat com a artista que “reflexiona sobre el mitjà” (després parlarem sobre la meva idea del “mitjà” ), sobre l’ofici. És veritat, algunes de les experiències al llarg dels anys han estat impediments relacionats amb l’ofici, la impossibilitat de viure al cent per cent de la feina, problemes de mobilitat, emmagatzematge de l’obra… Tot un seguit de qüestions que acaben influint. Després potser, els nostres contemporanis no estan acostumats a consumir pintura, sembla que es tracta d’un producte associat al luxe, però responent a la teva pregunta: reflexiono sobre la pintura perquè m’agrada i hi ha també una necessitat de comunicar.

LL.B.: El canal de comunicació…

AAPFAFF.: Sí. Això entronca amb el que et volia comentar sobre el “mitjà”. Tothom es refereix al “mitjà” com a part d’un binomi, mitjà pictòric, mitjà expressiu. Jo crec, que la gràcia rau en adonar-se que el “mitjà” és bidireccional, no únicament expressiu. La pintura és una cosa que m’ajuda a expressar-me però que alhora em forma. Jo he experimentat valors a través de la pintura de la mateixa manera que aprens de la vida. He establert d’ella una analogia de la vida, et permet reflexionar sobre coses que després coincideixen amb valors. Aquí entenc el significat de “mitjà”, com un mecanisme de transport que expresses de dins cap a fora, però també …

LL.B.: …reps

AAPFAFF.: Sí, en efecte. Jo sempre poso l’exemple del “skater”. Els envejo moltíssim, ja no sóc tan jove –Pfaff riu amb la mirada entremaliada d’un nen–. Un “skater” quan surt al carrer i observa un banc, una vorera, una paperera… En realitat no està veient un banc, una vorera o una paperera; està veient suports per practicar els seus trucs, trampolins… Mira el món d’una altra manera. A mi això m’encanta. Per a mi la pintura és semblant. La percepció és més complexa. Però serveixi l’exemple. Veig a través d’una mirada pictòrica. Llavors penses: “Ostres! La pintura m’està donant més, en la meva manera de veure el món, del que jo mai seré capaç d’expressar. La meva mirada ho filtra segons criteris pictòrics. Per això m’agrada posar l’accent en el “mitjà “i deixar de banda el ” expressiu”, etc.

LL.B.: Molt bé.

AAPFAFF.: Sí. El “mitjà” és un canal bidireccional. Després el terme “expressiu” el posen els altres, no sé per què. Potser la gent sent que no participa d’això? Mira els quadres i aprecia valors “expressius”… És important remarcar-ho perquè pot interpretar-se d’una altra manera.

LL.B.: Ara, si et sembla, podem passar a qüestions més personals, allunyades de l’ofici..

Guillermo Pfaff assenteix i aprofito l’oportunitat per donar pas al qüestionari.
EL QÜESTIONARI

LL.B.: Ets urbanita o rural? Et desplaces a peu, amb cotxe…?

AAPFAFF.: Tinc un origen urbà, que es potencia en la meva etapa postadolescent. Però cada vegada sóc més escèptic. Fa pocs dies, mesos, vaig tenir una entrevista amb un comissari d’exposicions molt important a Londres. Ell venia del Brasil. Ens vam citar a Londres, clar! “Estic a Europa, quedarem a Londres”, pensar el comissari. I jo li deia als meus amics: “Però què cony! Com em cita a Londres?”.

Riem … recobrats, Guillermo Pfaff reflexiona sobre l’entrevista:

AAPFAFF.: Vaig pensar: “Sóc un artista jove, em costa molta pasta l’avió, l’hotel, el no sé què… També podríem fer un reunió per Skype, no?”. Però sembla que si vols ser un gran artista, el món és petit! Esmorzes a París, dines a Londres, quedes amb un curator a Moscou … i tornes a sopar a Barcelona “Molt bé! Un yuppie de l’art! Ostres! I jo me n’anava a Londres, gastant el que no tinc per una suposada cosa que anirà bé per a la meva carrera però que m’anava a desestabilitzar el mes. I sí… va ser un gran luxe entrevistar-me amb aquest comissari, que a més em va fer veure que entenia el món com una cosa petita i, el fet de viatjar així, en definitiva, per a ell era cosa natural. Vaig tornar a Barcelona, tan propera, rural (jo visc a Vallvidrera) i vaig pensar: “No, no. El camí és per una altra banda. Ara nosaltres (Pobles menys desenvolupats) anem per davant”. Hi ha artistes, no sé, com Perejaume, que fa molts anys que parla de la involució. Sí, tinc una procedència urbana però cada vegada m’agrada ser més conseqüent.

LL.B.: Fa un moment, comentar la cita a Londres amb un important comissari d’exposicions. Háblame una mica de l’experiència com a artista seleccionat en la Curator’s Nertwork.

AAPFAFF.: Una iniciativa molt interessant del col · lectiu madrileny Hablarenarte, que valent-se de les possibilitats d’Internet i dels mitjans, van decidir fer una plataforma amb una base de dades que relaciona artistes i comissaris, valent-se de la necessitat d’establir relacions entre les dues comunitats. És una iniciativa en què participen diferents països europeus que escullen un grup d’artistes i comissaris de cada país. Una experiència positiva.

LL.B.: Perfecte. Passant a una altra cosa, et vaig demanar fa dies, i gentilment ho has fet, que portessis tu algun objecte personal. Acabo de fer-te algunes fotos al costat de tres Reis Mags, diminuts… D’on vénen i per què els guardes?

Guillermo se’ls treu de la butxaca i els posa sobre la taula.

AAPFAFF.: Quan em vas dir que portés amb mi un objecte per a l’entrevista, em va costar, però anant una mica a l’essència vaig decidir portar això. Des de petit que guardo els reis que em toquen al Tortell de Reis de Nadal, van augmentant en nombre. Tinc molts més. He portat tres…

LL.B.: T’han sortit moltes vegades!

AAPFAFF.: És clar, en trenta-set anys! Imagina’t… Potser tinc vuit o nou.

LL.B.: Molt bé!

AAPFAFF.: És curiós perquè sense voler-ho, els guardo tots. Els anava ficant en una caixa. I aquí estan. Sóc bastant ordenat, jo. Tampoc guardo moltes coses. Però per grandària …

LL.B.: És “portable”.

AAPFAFF.: Aquest any m’ha tocat un ­–m’ho mostra–. I només he menjat un Tortell.

LL.B.: Sí, és clar.

AAPFAFF.: M’ha tocat i vol dir que serà un molt bon any.
LL.B.: Segur.

AAPFAFF.: De fet ja estic parlant d’exposicions amb galeristes a l’estranger …

LL.B.: nomenal. Saltant a l’experiència gastronòmica. Et ve de gust més el dolç o el salat?

AAPFAFF.: No sóc molt aficionat al dolç, però la xocolata m’encanta. M’agrada gaudir del menjar. Considero molt important l’alimentació, som el que mengem, no? La meva dona sap molt més sobre la dieta saludable, la practiquem a casa. però també m’agrada molt el menjar com a experiència. Ara que està tan de moda. Jo m’ho passo fantàstic quan tinc l’oportunitat.

LL.B.: Pots comentar alguna lectura, espectacle, esdeveniment que et cal causat una profunda impressió? Algun flash que t’hagi vingut: llibre, fotografia, música …?

AAPFAFF.: Em semblen absurds els debats sobre pintura, escultura, vídeo… Hi ha bon art i hi ha mal art. Cadascú que faci el que vulgui… En concret la pintura m’ha causat grans emocions. Però he de reconèixer que com la música no hi ha res.

LL.B.: Alguna obra en concret, artista, intèrpret?

AAPFAFF.: No, no… Música clàssica, música moderna. Una mica com abans: música bona. La música és amb el que més fàcilment em sento acompanyat. Em commou. Connecto. És una cosa bastant general. Però amb la pintura també. Hi ha un llibre que he llegit diverses vegades, que es diu “El soroll etern” d’Alex Ross, que m’encanta. Explica més o menys la història del segle XX a través de la seva música. Molt interessant. La combinació és potser la música, la poesia… Per a mi, un artista que no sé si té la dimensió que hauria de tenir, que és al·lucinant, és Brossa.

LL.B.: Un geni.

AAPFAFF.: No sabem el que ha passat aquí.

LL.B.: No està on realment es mereix ser.

AAPFAFF.: Per a molta gent, sí! No ho vaig a descobrir jo, però socialment sembla que el reconeixen i poc més. Trobo que és al·lucinant la clarividència que ha tingut en fer poesia amb objectes, utilitzant els mitjans d’una manera tan sostenible. El llenguatge, que és una cosa tan immediata, tan proper, i gratis… Ara que és tot gratis, no? Brossa l’utilitza com un art, art visual, agafa un objecte i el trasllada de context… Meravellós.

LL.B.: Sí, és un mestre de les arts visuals. Un poeta visual.

AAPFAFF.: A mi m’agrada molt veure la pintura així. Ara estic pintant els llistons dels bastidors, posant-los una tela molt fina, jugant amb la pròpia estructura com a element expressiu. M’agrada prendre consciència del que és un quadre en si: la dimensió de l’objecte. En aquest sentit de Brossa pots aprendre tot. Però és que aquí tenim grandiosos artistes. Abans et parlava de Perejaume. No veig com es pot anar més lluny.

Bellugo el cap afirmativament i em fa gràcia la frase, que per descomptat subscric. Meravellat pel convenciment i èmfasi amb què Guillermo Pfaff recalca i matisa cada afirmació seva, el pintor segueix delectant-me amb la seva genuïna visió de l’art.

AAPFAFF.: … Potser no cal ser reconegut. Ni cal que les grans triennals et posin obra. No ho sé. Però jo no ho entenc com no està al capdamunt del tot. És un tio que té un qualitat artística immensa. Per això no em cal anar a Londres, Tòquio o no sé què. Perquè aquí, a Barcelona, he vist discursos artístics impecables. Fora també … Gaudeixo molt amb l’art. És una filosofia. També m’agrada molt el futbol.

LL.B.: Algun equip?

AAPFAFF.: El Barça. Sóc del Barça… No bojament, però tampoc ho vaig a amagar

LL.B.: Perfecte. T’has trobat bé? Hi ha alguna cosa més que vols comentar?

AAPFAFF.: Abans de l’entrevista em vas portar un detall, per agrair el meu temps. M’he quedat amb les ganes de dir, que gràcies a tu. Si tots participem en la trama de l’art, sense individualismes (bastant absurds i contraproduents), tots sortim beneficiats. Jo estic implicat en mil coses: vaig passar per Hangar i ara estic en el Patronat de la Fundació d’Hangar… M’interessa tot. Crec que és l’única manera. Entrellaçar els nostres treballs. Passa com en qualsevol comunitat.

LL.B.: És clar…

AAPFAFF.: Per a la comunitat artística la comunicació també és imprescindible. Si no, no anem enlloc.

Acabem aquí amb la mateixa sensació de benestar que un troba de bon matí quan acaba d’esmorzar i tot es posa al seu lloc. amb Guillermo Pfaff un podria passar hores conversant. Però millor que les seves paraules us convido a descobrir la seva obra.

Text i fotografies: Lluís Bussé © 2014
Twitter: @lluisbusse
E-mail: lluisbusse (at) gmail.com