Close-Up nº 16 : Lluís Torner | Cat

close-up-lluc3ads-torner-cat

Entrevista Close-Up

Arribo a l’ICFO, a tocar del Canal Olímpic de Castelldefels, al Parc Mediterrani de la Tecnologia, amb la sensació que aquests atletes de la ciència de la llum han guanyat totes les olimpíades a nivell planetari dins la seva àrea de recerca: la llum i les seves aplicacions a la nostra societat. Fonamentalment les claus de aquest èxit aclaparador el podem percebre amb claredat per l’enginy, la fascinació per allò desconegut i el treball intens dels ICFOnians, i també de tot l’equip directiu, l’administració i els serveis interns. Un engranatge perfecte. Després d’endinsar-me per uns passadissos d’allò més curiós, on els científics treballen dins dels seus laboratoris amb tecnologia d’avantguarda (la veritat, si torno a néixer, voldria ser un d’aquest investigadors), rebo la benvinguda del director de l’ICFO, Lluís Torner, qui amb molta amabilitat i simpatia m’ha concedit una estona del seu valuós temps per a l’entrevista.

Ll.B.: Volia saber una mica els teus orígens: què has estudiat?, què has fet fins arribar a l’ICFO? La teva trajectòria professional.

Ll.T.: Jo sóc físic de l’Autònoma. A mi la física em va agradar, molt, quan ja era gran. No sóc un d’aquells que des de molt petit doncs ja dius: “Oh, aquest serà un científic”, perquè se li veu en la forma de ser. No; a mi m’agradàvem més aviat els esports i dins de les ciències, les matemàtiques, , perquè es una cosa que té una lògica interessant. M’agradava  l’estètica que tenen. Però també m’agradava  la física perquè és propera al món natural, que si és una passió que tinc. A mi m’agrada molt les coses del món natural.  Soc una persona “outdoor” que es diu en anglès. Però  a la vida em sembla que hagués pogut fer moltes altres coses. Vaig fer física i ara sóc científic, però hi ha moltes coses que m’agraden. Vaig estudiar un temps  al Estats Units com a doctor, i vaig tornar aquí, i em van donar l’oportunitat de crear un centre com aquest, com l’ICFO, i estic molt content de porta-ho endavant.

Ll.B.: A l’ICFO treballeu diferents àrees relacionades amb la llum: la salut, l’aprofitament de l’energia solar, les comunicacions… Per exemple, el darrer punt, el de les comunicacions, com utilitzem la llum? Com es fa?

Ll.T.: Bé, hi ha varies formes. A l’ICFO tenim un programa que es diu Llum per informació (Light for information), què inclou això de comunicar. Però Llum per informació és més ampli perquè vol dir comunicar però vol dir també projectar. Per exemple les pantalles, d’un mòbil, de la tele, del que sigui, també són llum per comunicar. Perquè tu veus imatges allà. Avui en dia, en un mòbil… el mòbil és una cosa curiosa, perquè es va inventar per parlar!

Ll.B.: Sí… (rialles)

LL.T.: Cada vegada l’utilitzem menys per parlar. Fem Whatsapp, fem email, tenim el browser, tenim la càmera per fer fotos… La càmera també és una cosa per veure. Així que de fet és llum  per fer imatges, per ensenyar coses, o per enviar informació d’un lloc a un altre. Quan és enviar informació s’envia en fibra òptica per mitjà de flaixos de llum. Les coses es codifiquen en zeros (0) i uns (1). Un 0 és quan no hi ha llum. I un 1 és quan hi ha un flaix de llum. Durant anys s’han trobat mètodes per fer flaixos de llum molt i molt ràpids de manera que es pot enviar molta informació en una fibra òptica.

Ll.B.: Pots parlar una mica d’altres àrees de recerca que treballeu a l’ICFO?

Ll.T.: Sí,  la idea  important és que avui en dia amb llum es fa de tot, que és una cosa que de vegades sorprèn. Hom quan pensa en llum, pensa en llum solar o pensa en llum de bombetes, diguem-ne, en varis colors. Inclosos els leds i companyia. Quan hom pensa en llum,  pensa en il·luminació, en càmeres potser, és a dir, en coses que tenen relació amb la visió. La idea  és què avui en dia amb llum, evidentment es veu, és obvi, però es fan moltes altres coses. La llum és una eina universal que es fa servir per veure, per tallar, per enganxar, per etiquetar, per marcar, per diagnosticar, per curar, per escalfa, per refredar, per escriure, per esborrar, etc. Hi ha una llista llarguíssima de coses que es fan amb llum. Sovint no és llum convencional, no és llum d’aquesta, de les bombetes o del Sol, sinó que és llum làser. Els làsers són uns estris que fan una llum molt i molt especial, molt controlada, d’un color molt precís, que es pot enfocar a un lloc de manera molt acurada. I per tant permet  fer aquestes coses que et deia. Permet fer coses que amb llum normal  no es podrien fer. Per exemple: diagnosticar. Aquest és un programa que tenim potent aquí a l’ICFO, que té a veure amb una cosa que  es diu nanomedicina. És una part de la ciència que busca dues coses. Una, entendre com comencen les malalties quan estan arrancant, quant afecten no el cos sencer sinó a una cèl·lula. I dos, diagnosticar-les quan encara són molt prematures. Per exemple, en un càncer. Entendre com funciona vol dir entendre què li passa a la cèl·lula físicament quan es torna malalta. O sigui, la membrana es torna més rígida o més flexible?, com canvia la química a l’interior? I el diagnòsi prematur es refereix que , quan encara tens poques cèl·lules canceroses, aquestes ja emeten alguns marcadors. Els marcadors circulen per la sang però en quantitats molt i molt petites. Doncs mirem formes de trobar aquests marcadors  anys abans de que siguin detectables amb altres mètodes.

Ll.B.: Ostres!

Ll.T.: Això s’estudia pel càncer, però també per la malaltia d’alzheimer, etc. Si pots entendre com comencen les malalties potser els farmacèutics i els metges podran  evitar que creixin o fer que ho facin molt més lentament.

Ll.B.: Clar. I amb això feu lectures de llum? Podeu enregistrar-ho, veureu-ho d’alguna forma?

Ll.T.: Per exemple, per tema diagnòsi, et cal tenir una forma de fer anàlisis, com els que et fan quan et treuen sang,  que siguin molt precisos. Quan et fan uns anàlisi,  et treuen sang que s’envia  a un laboratori químic, que detecta el colesterol. La llum  permet  detectar aquests marcadors  quan hi ha quantitats molt petites. Quan hi ha quantitats que un anàlisis químic convencional encara no detecta.

Ll.B.: Una medicina preventiva. I això a nivell d’indústria ho veneu a empreses? Col·laboreu amb moltes empreses, de recerca, de laboratoris…?

Ll.T.: Sí, en temes biomèdics el que fem és treballar molt amb hospitals. A l’ICFO fem  tècniques, que després  s’han de validar. Primer s’ha de fer amb cèl·lules, això sí que ho fem aquí. Desprès en animals, i desprès en humans. Nosaltres fem tècniques i el nostre partner sovint són hospitals. Aquests són els que parlen amb empreses. De tota manera a  l’ICFO fem moltes coses, a banda de temes biomèdics, fem  cèl·lules solars,  pantalles, càmeres,  sensors, que aquests sí que fem sovint amb empreses. Quan podem amb empreses d’aquí, i de fet, podem sovint. Però si no, amb empreses d’arreu del món. Si hem d’anar a buscar una empresa a Finlàndia, Nova York, Japó, doncs hi anem.

Ll.B.: Darrerament vareu fer per Internet i altres mitjans el concurs Illuminating Curiosity. Una idea molt divertida, on sortien diferents personatges, coneguts pel gran públic i feien preguntes relacionades amb la llum. Pots explicar aquesta campanya, que la trobo força interessant.

Ll.T.: Tot està relacionat amb  aquesta idea que abans dèiem: la llum serveix per moltes coses. Moltes coses que ens passen a la vida quotidiana. Moltíssimes que estan afectades per la llum. Moltes d’elles per la llum solar, la llum de bombetes, però altres no. Això és una cosa què  la gent que estem en el gremi  sabem, però la gent que no està en el gremi  no sempre  sap. I vam pensar que podríem fer un concurs on gent famosa es preguntés coses que a ells els hi passen a la vida, i que tinguessin alguna cosa que veure amb la llum. I aleshores la gent jove, pogués fer vídeos, clips, intentant respondre aquella pregunta. Per exemple: Per què veiem les coses del color que les veiem?. O, per què les mosques van a la càmera de la tele? Una mica per emfatitzar aquest fet de què moltes vegades tenim preguntes a la vida quotidiana, tenim curiositat per saber com funciones coses, que tenen respostes senzilles, basada en ciència. En aquest cas en ciència de la llum.

Ll.B.: Clar. De fet la llum és possiblement de les coses més importants per nosaltres, també. A nivell, per exemple, de la regulació del bioritme, no? Ens ordena algunes tasques del cós humà. Si visquéssim a fosques el nostre metabolisme aniria perdut.

Ll.T.: Completament. La llum és una cosa que és tant omnipresent, a la vida humana, que quan et pares a pensar què  faries sense llum, t’adones que el món seria radicalment diferent. En tot: la salut, la vida, la vida social,   etcètera. De fet, el que fem als països del sud d’Europa i el que fan al nord d’Europa, canvia, en part també, per les hores de llum que hi ha. Això també lliga amb la fotònica com a tècnica. Un dels avanços que hi ha hagut  aquests darrers anys ha estat noves formes de fer llum. Quan érem nens hi havia llum del Sol , bombetes , fluorescents i para de comptar. Avui en dia, en canvi, hi ha molts tipus de llum. Amb bombetes de llums que fan llums de tots colors, formes de fer llum que ajuden a la gent que fa edificis i espais per convertir-los en llocs més acollidors, interessants, estàs més còmode allà dins, et sents més inspirat.

Ll.B.: També les cases adaptades, que segons la llum exterior canvien la llum de dins.

Ll.T.: Sí, és clar. De fet, hi ha molta gent que amb això fa negoci. Algunes empreses es dediquen a això. Jo ho trobo un àrea  fascinant, perquè té un impacte molt gran a la vida de la gent. I a més a més involucra a molta gent: arquitectes, dissenyadors… Quan  vas a una cafeteria, la llum que hi ha t’afecta l’estat d’ànim,  si estàs còmode o no, etcètera.

Ll.B.: Canvia molt, sí. Si tens llum freda, blaus, violetes, per exemple, per assaborir un cafè, et dius: Me’n vaig, segons com t’agafa.

Ll.T.: Cert.

Ll.B.: Preferim llum més càlida, que et recordi més el Sol.

Ll.T.: Segurament. Com hi estem acostumats, de vegades, no parem a pensar l’important que és l’ambient de llum que tenim.

Ll.B.: Sí. També hi ha una qualitat molt maca de la llum que és que a partir de la llum reflectida en els objectes ens ajuda a tenir la sensació tridimensional, de profunditat, a calcular les distàncies, perfilar els volums. Ho tenim integrat dins perquè estem acostumats, però realment és fascinant.

Ll.T.: I els colors! Per a mi els colors són una cosa molt important. M’agraden les coses que tenen colors diversos, en tot. Puc estar mirant el mar durant hores, o un bosc, el verd a la primavera. O els colors diferents a la tardor. O el color blanc de la neu! Les coses que tenen un color potent  m’agraden molt. I de fet, aquí, a l’ICFO, veuràs que hi ha molt color. A tot arreu hem posat coses de color.

Ll.B.: És veritat. Et volia comentar que darrerament l’ICFO ha guanyat molts premis. Sou un centre de recerca de la llum molt impressionant! Afortunadament és a casa nostre.

Ll.T.: Guanyen premis els ICFOnians. I a l’ICFO, com a tal, rep reconeixements. Apareix a rànquings del món com un dels centres millors en algunes coses. Això és una cosa que em fa molt feliç perquè demostra que si tu fas les coses amb il·lusió, tens gent que t’ajuda, i tens una mica de sort, es poden assolir fites molt difícils.  Tant a  a Boston com  a Barcelona.

Ll.B.: Treballeu molt bé, no?

Ll.T.: Sí, cal tenir sort, cal tenir gent que t’ajudi, tot això cal. Però allà també! A Estats Units hi ha moltes i molt bones oportunitats, però costen molt de aconseguir, també. Perquè hi ha molta gent que les vol, evidentment. O sigui: enlloc regalen res! I des d’aquí podem fer el mateix que fan a d’altres llocs. Per exemple,  hi ha àrees de la  fotònica que requereixen molts diners, que requereixen làsers molt grans. Hi ha làsers que són com un camp de futbol. Doncs en aquests làsers a  l’ICFO no hi treballem. Ens farien falta diners que no  tindrem. Però en canvi hi ha coses que només depenen de  tenir idees molt bones. . És igual fer-ho  a Barcelona o a Boston. Jo vaig néixer a Berga. És igual ser de Berga, que ser  de Massachusetts. És igual! Ho has d’intentar, has de provar els teus somnis, i és clar, cal tenir sort.  Hi ha molta gent que ho  prova i té molt talent, però té mala sort. Això passa a la vida. L’ICFO el que té d’especial  és que té ICFOnians espectaculars. Per alguna raó, els astres, els déus ens han ajudat ! (rialles) I hem contractat a gent que són espectaculars. Són increïbles.  Un grup gran de gent  que té molta il·lusió, moltes ganes, que té talent, que treballa molt, que s’ho passa  bé fent el que fa.  I això si tu ho fas de forma continuada, durant un quants anys, al final dóna resultats.

Ll.B.: Per la fotografia de les mans quin objecte has triat?

Ll.T.: He triat aquests colors –Lluís Torner escampa un ventall de llapissos de colors damunt la taula, estenen amb delicadesa la mà esquerra–, per moltes raons. Primer perquè, ara menys, però en el passat feia servir molts llapissos. M’agrada molt escriure en llapis. Tot el que feia, els meus apunts, els dissenys, els càlculs, ho feia amb llapissos, sempre de colors.

Ll.B.: Després, al llarg del temps, qui t’hauria de dir que treballaries amb el color, oi?

Ll.T.: Exacte! És curiós. El llapis és un objecte que trobo preciós. Que sigui de fusta, tal com està fet, la mina, la lletra que fas quan escrius, els dibuixos, esbossos… A banda d’això, els colors m’atrauen, ja ho deia abans. M’agraden molt les coses que tenen colors marcats, ni que sigui el color blanc!

Ll.B.: O sigui, que amb una carta de colors de Pantone, ets megafeliç, no? (Rialles)

Ll.T.: Sí, força feliç!

Ll.B.: Una cosa, ara que parlem de colors. El color verd es un color que agrada molt a l’ull, per què?

Ll.T.: És el color en el que tenim màxima sensibilitat. Per tant també el color en el que és més arriscat mirar una  llum intensa. Saps que a vegades hi ha gent, en el camps de futbol, que van amb un làser, un punter verd, i apunten als jugadors?. Això és molt mala idea perquè l’ull és molt sensible al color verd. I per tant, si a tu et ve una llum de color verd molt intensa, l’ull la l’absorbeix  tota i és fàcil que es faci mal a la retina. Doncs, a mi això dels colors és una cosa que m’agrada moltíssim. De fet a casa, sempre em fan la broma, que  quan s’ha d’anar a comprar una cosa, un sofà, alguna catifa , millor que hi vagi jo! Saps aquelles botigues que hi ha amb el sofà i moltes catifes?  passejo per allà, dono voltes…

Ll.B.: Per veure quin color t’agrada?

Ll.T.: I de cop dic: Aquell!

Ll.B.: Ho veus clar.

Ll.T.: Sí! Em passa. En coses que tenen colors. O en quadres, també. De vegades quan anem a exposicions, doncs, sí, bé, hi ha coses que m’agraden, però de cop, n’hi ha una, que m’agrada molt! O sigui, què  tinc una addicció concreta pels colors! (rialles) Els colors que siguin, o tot d’un color o combinacions. Sóc molt sensible als colors per alguna raó.

Ll.B.: Tens més memòria visual?

Ll.T.: Sí, exacte. Quan anava a escola hi havia amics que quant sentien una cosa una vegada ja ho recordaven! Jo les coses que sento, em costa recordar-les i entendre-les. En canvi, les coses que veig, em queden. Quan parlo o discuteixo amb la gent que treballo,  sovint  faig esquemes i dibuixos. M’agrada.

Ll.B.: Molt bé. Ara que comentes això del treball. Vosaltres teniu un departament de recerca i transferència de coneixement…

Ll.T.: El KTT, en diem. Escrit en anglès: Knowledge and Technology Transfer. Ho fem tot en anglès perquè tenim molta gent que són de fora. A més a més, el nostre món és el Món. L’anglès ens serveix per comunicar-nos. Perquè  KTT, Knowledge and Technology Transfer? Perquè de l’ICFO es pot transferir tecnologia a empreses que ens compren patents. Però també es pot transferir coneixement. No cal que sigui una patent, pot ser una consultoria, una opinió. Per això em diem KTT. A l’ICFO en això són molt actius, intentem col·laborar tant com podem amb el món industrial. Si pot ser, del nostre entorn, i si no, d’allà on sigui. Bàsicament per una raó que és aquesta: cadascú sap el que sap. Per exemple, nosaltres sabem ciència i tecnologia, sabem com fer coses o què és el que es pot fer amb llum. Però que una cosa es pugui fer, no vol dir que els ciutadans la vulguin comprar o la vulguin tenir. De vegades hi ha coses que no aporten cap solució a la gent. En canvi, les que saben que volen els clients sovint són les empreses, sobretot les que són amatents a tenir cura de les necessitats dels seus clients…

Ll.B.: Coneixent els gustos, tendències…

Ll.T.: Sí. Doncs, aleshores, aquest contacte entre la gent que sap fer coses, que sap què és el que es pot fer i la gent que sap què és el que és rellevant comercialment, dóna resultats que sovint són sorprenents. A l’ICFO tenim exemples en l’àmbit cosmètic. A partir d’un  programa que l’ICFO feia orientat per aplicacions biomèdiques,  parlant amb una empresa del món cosmètic, vam veure que la tecnologia  podia  servir  per a una aplicació cosmètica. La  tècnica, els aparells i tot era exactament igual, però  nosaltres mai haguéssim pensat en l’aplicació cosmètica. I això passa amb  freqüència. O sigui, barrejar gent de mons diferents, no sempre, però sovint  fa  que es generin  idees noves. Idees que mai hauries pensat perquè no és el teu món. Tu coneixes el que tu coneixes i ell coneix el que ell coneix.

Ll.B.: Una pregunta, corregeix-me si vaig equivocat, em sembla que en cèl·lules solars s’han imprès una mena de plàstics transparents, de molt baix cost de producció, per empaperar edificis sencers i copsar la llum del Sol.

Ll.T.: Això és que volem fer. Aquí a l’ICFO i a molts llocs del món. És a dir, la idea ja funciona però funciona amb trossos petits.  Fa deu anys això semblava impossible. Avui en dia funciona però en trossos petits. Ara el que s’investiga  és que  funcioni amb trossos mes grans i per tant, que es puguis posar a tota una paret. S’hi arribarà. Fixa’t que això no és fàcil perquè tu vols tenir un material que sigui fotovoltaic, per tant, que capti una mica de llum, però que a la vegada sigui transparent. Perquè el puguis posar, per exemple, a una finestra. I això és com “bo i barat”, diguem-ne. Coses que són difícils de combinar! (rialles). Però passarà. Perquè ja et dic, fa deu anys, la gent no sabia com fer ni un tros petit i ara ja en sap.

Ll.B.: Perfecte. Ara, una altra cosa, així, curiosa, la criptografia la treballeu a l’ICFO?

Ll.T.: Sí, no molt, però tenim algun programa en aquest àmbit.

Ll.B.: Per informació més segura? La seva transferència.

Ll.T.: Sí, exacte. Es tracte de mantenir la privacitat. Les tècniques que hi ha avui en dia són molt segures. Però no són completament segures. És a dir, sempre hi ha la possibilitat de que un hacker pugui trobar el codi i per tant et pugui espiar el que envies. De vegades fas coses que vols que siguin privades. Vols enviar allò només a alguna persona. La tecnologia actual  és molt i molt segura, però no és completament segura. En canvi, hi ha algunes tècniques que estan basades en matemàtiques de la física quàntica que permeten fer coses completament segures. És a dir, que si algú t’espia, te n’adones, detectes  que algú t’està espiant. Això ja funciona, però és encara  car i voluminós, i per tant, s’utilitza  per coses molt especials. Per exemple, això es va fer servir, fa tres o quatre anys, a Suïssa, per fer unes votacions per Internet. El sistema de votació, estava basada en tècniques d’aquestes que són  completament segures. Per tant ningú podia espiar o manipular els vots des del col·legi electoral fins a la central. Ara els xinesos estan també construint  una xarxa a Xina basada en matemàtica de física quàntica que també serà completament segura. Nosaltres en això ens hem especialitzat en fer enllaços completament segurs entre la Terra i satèl·lits.

Ll.T.: Perfecte. Si vols afegir alguna cosa més.

Ll.T.: Sí, mira,  un parell de coses molt importants. Una cosa que m’agrada molt de l’ICFO i de varies entitats semblants que hi ha  Catalunya és que  són entitats que ofereixen oportunitats a la gent jove. Això en ciència no sempre és així. La carrera científica  requereix  anys  i oferix bones oportunitats a  la gent  consolidada. A partir de quaranta anys. Però la gent que comença, des dels divuit fins als quaranta, a vegades li costa entrar en el sistema. Doncs a l’ICFO dediquem una part gran dels esforços perquè això no passi, ajudant a joves encara  no consolidats, amb beques, amb programes, intercanvis, en fi, moltes coses… Ara et volia parlar del doctor Pere Mir. El doctor Pere Mir té una fundació privada que es diu Fundació Privada Cellex. Una fundació que atorga recursos a molta gent, en particular també a l’ICFO, per projectes de recerca. I ho fa des de un punt de vista purament filantròpic. És  mecenatge. Això és una cosa  comú a altres parts del món, que vol retornar una part dels seus diners a la societat a través de projectes dedicats a  científics, gent jove o gent que té problemes. Al sur d’Europa això és molt poc comú. Hi ha molt poca gent que tingui aquesta actitud.  Hi ha molt pocs mecenes de la ciència. Doncs en Cellex tenim un exemple extraordinari. M’agrada parlar-ne perquè el doctor Mir ha ajudat molt a  l’ICFO i a molta altra gent i es mereix un gran reconeixement de la societat.

Ll.B.: És doctor en quina especialitat?

Ll.T.: En química. És un innovador en tecnologia química, enamorat de la ciència i del talent jove, que va construir  grans indústries. Ara reparteix   una part dels seus recursos  entre molta gent, sobretot  en projectes que ajudin a gent jove amb talent.

Fantàstic! La llum és un miracle natural i centres com l’ICFO, afortunadament per tots nosaltres, ens permeten gaudir ara i més endavant dels seus misteris. Engego el vehicle i me’n torno a casa, molt content. El doctor Lluís Torner és un magnífic ambaixador de la llum. Quina sort que tenim de tenir persones com ell que treballen per la ciència al nostre país.

Texte i fotografies: Lluís Bussé © 2014
Twitter: @lluisbusse
E-mail: lluisbusse@gmail.com