Close-Up nº 15 : Eduard Sanz | Cat

closeup-n15-cat

Entrevista Close-Up

La cultura des de l’administració pública és, com altres moltes coses, un assumpte seriós on cal la complicitat dels seus gestors, amatents al cúmul d’experiències, hàbits, costums, creences, i valors, que caracteritza al grup humà que representen. Eduard Sanz és un magnífic gestor cultural de la Ciutat d’Esplugues de Llobregat. Hem quedat per fer unes fotos i parlar una estona de la seva tasca diària com a Regidor de Cultura i Participació Ciutadana d’aquesta bonica població.

Ll.B.: Fes-me’n cinc cèntims si és possible, de la teva trajectòria professional, els teus estudis, aficions, fins al moment actual. Encara que sigui molt per damunt.

E.S.: Jo vaig estudiar l’ E.G.B i la F.P.2 d’aquell moment, en la branca d’electrònica industrial. Després d’això vaig començar una carrera tècnica d’obres públiques. No la vaig acabar perquè a nivell professional vaig derivar aleshores cap a la informàtica, programes d’imatge, disseny amb AUTOCAD, etc. dedicant-me a la docència en aquesta matèria. Després d’això vaig entrar a la branca més política o com m’agrada dir, la branca d’activista social. Activista social però dintre del sistema. Per canviar les coses dins una vessant més política, i també sindical. I diguem que la meva trajectòria professional els últims anys (quan dic els últims anys, són catorze, quinze), he estat més en aquest moviment.

Ll.B.: Ets responsable, millor dit, Regidor de Cultura i Participació Ciutadana de la Ciutat d’Esplugues de Llobregat. Quins projectes teniu encetats?

E.S.: Ara mateix a l’Ajuntament, a nivell cultural, estem preocupats per la creació cultural. Som un municipi no gaire gran i per tant dintre d’aquest municipi el que és l’aspecte cultural s’ha basat històricament en la part que és la cultura popular i tradicional, les entitats, etcètera. Els ciutadans han estat i són grans consumidors de les activitats culturals que portàvem d’altres llocs, i de la pròpia. La vocació ara és encetar projectes per facilitar la creació cultural i aquesta es la línia de treball actual. En concret, ara, què estem a punt de treure? Un dels projectes és Esplugues Crea. On volem posar en contacte a totes aquelles persones que se sentin creadors de cultura en diferents àmbits, siguin arts escèniques, fotografia, audiovisual, etc. Des de l’Ajuntament els hi volem oferir una sèrie de serveis per facilitar aquesta tasca. Sobretot busquem el contacte dels creadors culturals de la ciutat, tot creant una xarxa que generi nous projectes. Ara estem bàsicament en aquesta línia.

Ll.B.: Corregeix-me si ho tinc malentès, em sembla que la ciutat d’Esplugues de Llobregat és dels pocs municipis que ha tingut i té a l’actualitat superàvit. Feu molt bé la gestió! (rialles)

E.S.: Sí! Som dels pocs. Segurament no hi han molts que ho puguin dir. Hem estat un municipi que al ser petit, no hem tingut mai ingressos com per poder estirar massa. No tenim grans polígons industrials, no tenim grans zones… I sí que, com a la resta de poblacions, amb el boom del totxo, van créixer els nostres ingressos. Però som un Ajuntament on sempre hem tingut molt clar que no havíem d’anar més enllà del que ens pertocava, és a dir, que el que havíem de pagar de salaris, de serveis bàsics, consum energètics, etcètera, ho havíem de fer amb els ingressos propis i no confiar en altres coses que sabíem eren extraordinàries. Hem estat sempre, això que diríem ara: “Escolta, s’ha de ser auster…”. Bé, jo crec que nosaltres sempre ho hem estat. En la línia de dir no vagis més enllà del que no pots assumir. I això fa que al llarg dels anys aquesta política tingui resultats: has pogut anar fent serveis, has pogut anar fent inversions a la ciutat, etcètera, però sense passar-te. En concret aquest any passat hem tingut un superàvit de 6 milions d’euros. Podria semblar molt. I de fet són molts diners! Però cal aclarir, sempre cal aclarir, que és un superàvit comptable, és a dir. Sí que tenim 6 milions de superàvit, però ens deuen molts diners. Per tant, no els tenim; ens els deuen. Tot i així, gràcies a què funcionem bé amb la tresoreria, etcètera, malgrat ens deguin aquests diners, l’Ajuntament no té gaires problemes. Un exemple, que jo crec que és interessant per tothom, és que som l’administració pública que a data d’avui, estem pagant les factures als proveïdors a trenta-dos dies. Que això pocs ajuntaments ho poden dir. En aquest sentit sí que complim i complim molt bé. No és perquè ho digui jo, però quant nosaltres treballem amb empreses culturals i venen a l’Ajuntament d’Esplugues venen molt tranquils, perquè saben que paguem i paguem bé. És així i la gent t’ho reconeix.

Ll.B. Perfecte. Hi ha un centre d’Esplugues, d’entre d’altres equipaments culturals, el Museu can Tinturé , on hi la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel, on feu exposicions també de caire internacional amb un gran èxit participatiu.

E.S.: El nom Esplugues, resumint, significa “cova”. El nom ve donat també per la situació geogràfica de la ciutat, rodejada per diferents torrents, que tenen un terreny molt argilós, fet que facilitava la creació de petites coves. Durant la industrialització van haver moltes fàbriques, bòbiles, que feien ceràmica. Gràcies també a aquesta ubicació. Nosaltres el que vam fer va ser agafar aquest llegat que teníem i fer un museu de rajola de mostra. Rajola de mostra vol dir, aquella rajola que es col·locava i que repetint-se varies vegades acaba fent un dibuix. El Museu can Tinturé és l’únic museu a l’Estat Espanyol, que coneguem, d’aquest tipus. Tenim rajoles des del segle XIV fins al XIX, finals del XIX. També tenim una fàbrica, que és La Rajoleta, que estem convertint en museu, i malgrat estar en una situació provisional, es pot visitar. Es pot veure quina era la forma de la producció, els forns, etc. I la virtut que té aquesta fàbrica, aquest projecte museístic, respecte a d’altres llocs, és què precisament a Esplugues hi ha un conjunt de forns àrabs, d’ampolla, anglesos, que no existeix a cap lloc. És a dir, aquests forns per separat existeixen a altres ciutats, però tots junts, a la mateixa ubicació, no. Som els únics que ho tenim. Per tant a nivell cultural, sortint fora, superant Espanya, les fronteres, a nivell internacional, aquest museu té un valor molt significatiu. Lligat a això, hi ha una biennal de ceràmica, la Biennal de Ceràmica d’Esplugues Angelina Alós. Angelina Alós ha estat una gran ceramista d’Esplugues. I aquesta biennal de ceràmica té un caràcter internacional; l’edició passada, ara farà dos anys i tornarem a tenir una nova edició, vam tenir quatre-cents i escaig participants, dels quals, gairebé la meitat, eren de fora. De fora d’Espanya. Aquest reconeixement internacional fa que hi participi força gent. Al final, com et deia, posar Esplugues en l’àmbit cultural, dintre del mapa, i del mapa de l’àrea metropolitana, què és molt complicat, perquè tens la potència de Barcelona i altres ciutats, doncs és difícil, no? Per tant agafant el nostre passat que és ceramista, en un entorn únic, el que hem fet és vincular aquest espai cultural amb la nostra ciutadania. La gent d’Esplugues es troba orgullosa de La Rajoleta, què és la fàbrica, del seu museu, i d’aquest llegat ceramista.

Ll.B.: Perfecte. També feu festes populars pel casc antic. La gent s’hi aboca força, hi participa activament. Hi ha el mercat que recupera l’època medieval, amb ferrers, gent que treu foc per la boca, soldats medievals, acròbates, torneig de cavalls, forns de pa…

E.S.: Nosaltres volem mantenir una identitat pròpia pel que fa a la cultura. Tenim la festa major, amb el nostre patró que és Sant Mateu, al setembre. I la festa de Santa Magdalena que és al juliol. I dintre del que serien aquestes activitats de cultura popular i certs elements que formen part de la identitat de la ciutat, com és el seguici del pregó, on s’agafa al pregoner des del Casal de Cultura,i les entitats l’acompanyen fins a la plaça de l’Ajuntament per fer el pregó. I després comencen una sèrie de balls propis de la ciutat. Per tant tenen un component representatiu, de certa cerimònia, per dir-ho d’alguna forma, que identifica també la ciutat respecte d’altres poblacions en algunes activitats. Però clar, també tenim la vessant més lúdica, com deies. Una cosa que ha agafat també embranzida i què és molt reconeguda, no només a Esplugues, sinó al voltant, és el Mercat Medieval que fem a la zona antiga. Com el portem fent fa molts anys ha agafat molta fama. Està ubicat a uns carrers d’Esplugues que convido tothom a visitar perquè és veure una ciutat dintre una altre ciutat. No té res a veure. Un espai preciós. I per tant el mercat és una gran oportunitat per conèixer aquesta zona. De fet, aquest any, quan arribi el setembre, com que coincideix que celebrem cinquanta anys del poblat Esplugas City, una recreació de l’Oest, on es vàrem gravar un centenar de pel·lícules de l’espagueti western, fins i tot amb actors de nom reconegut. Doncs aquest any el que hem decidit és convertir el Mercat Medieval en el Mercat de l’Oest.

Ll.B.: Què divertit!

E.S.: I per tant, també una mica per dir: “Mercats medievals hi ha molts, però nosaltres què tenim? A Esplugues vam tenir un poblat de l’Oest i es vàrem gravar cent pel·lícules”. Volem vincular a la ciutadania també en aquest passat. I per tant convertir aquest mercat, de forma lúdica i engrescadora, en el Mercat de l’Oest. Suposo que d’aquí en endavant serà segurament ja el Mercat de l’Oest, no? Una activitat molt interessant. En aquella mateixa zona fem una altre mercat que també té molt bona acollida, que és la Nit Esotèrica, una nit dedicada a les bruixes i les ciències ocultes, per dir-ho d’alguna forma, amb música, balls, dansa celta, aconseguint una gran participació lúdica i divertida dels assistents.

Ll.B.: Fantàstic! Ara, parla’m de la fotografia de les mans. Quin és l’objecte que has triat?

E.S.: L’objecte és un triskell. Un antic símbol celta que fa referència al Sol i que feien servir els pobles celtibers, de la Península Ibèrica. I la veritat és que a l’objecte li tinc una certa estima, i això que no fa gaire temps que el tinc. Però no és tant pel que significa l’objecte, el triskell el que diuen és que significa l’evolució constant, el creixement, l’aprenentatge, etcètera. Però a mi em va interessar més per el lloc on el vaig comprar. El lloc on el vaig comprar va ser a les runes de Numància, a la província de Sòria. I això ho vaig fer fa un parell d’anys, en una visita que vaig tenir. I el que em va cridar l’atenció, diguem-ne, de la visita, va ser la dita aquella de “resistència numantina”. Perquè de fet va ser una ciutat celta que va patir diferents assetjaments per part dels romans. I fins i tot l’últim va durar uns deu anys, no? I els que vivien van dir: “Abans morts de gana o suïcidats que rendir-nos!”. Aquesta capacitat de resistència em va copsar i una mica fent el símil a aquesta situació que vivim; em fa la sensació què els ciutadans i ciutadanes hem d’estar això: resistents. Bàsicament per la situació de pèrdua de drets, de pèrdua de serveis. Tinc la sensació que ens toca viure una època de resistència, ens hem de fer forts, resistir, la situació que ens ha tocat viure. I té més a veure amb això que no amb el propi símbol.

Ll.B.: Perfecte. Quan passeges per la ciutat d’Esplugues veus algun cartell que diu: “Esplugueja’t”. Què significa espluguejar-te o espluguejar? (rialles)

E.S.: Bé, literalment, el seu significat seria “converteix-te en espluguenc”. Fes-te d’Esplugues! És una campanya de comunicació, però un dels objectius finals, com et deia, aquesta ciutat envoltada d’un continu urbà, l’àrea metropolitana, una de les idees és sentir-te orgullós de la teva ciutat. I per tant és una forma de comunicar la teva identitat. Ets d’Esplugues i convida a la teva gent a gaudir d’Esplugues.

Ll.B.: M’he adonat que ets un entusiasta defensor de la ciutat i de la tasca que feu, una feina molt positiva i necessària. La ciutadania, tinc observat, té una relació molt propera amb els serveis, els mercats, les petites empreses o comerços, la Rambla, els parcs i jardins… Gaudeix de la ciutat amb un tarannà molt natural, amb fortes arrels i una convivència sorprenent. Tot plegat és molt agradable.

E.S.: Jo crec què una de les avantatges que tenim a Esplugues, em sento orgullós d’això, és que som una població de quaranta-sis mil habitants. Això podria semblar una ciutat molt gran, però el resultat és el contrari: som una ciutat gran al costat de Barcelona, sí, però tenim molts components de poble. És una ciutat tranquil·la, al no tenir grans polígons industrials, tampoc tenim unes grans zones d’oci, que això, en algun sentit pot semblar una desavantatge, però té la seva part positiva. La part positiva és que tenim un comerç local més proper. Al no tenir competència d’altres tipus; la gent viu molt a l’espai públic. Viu al carrer, a la Rambla, al mercat. Tenim molta zona verda. La gent com viu molt al carrer, això fa què es coneguin. Un dels objectius, que jo, des de la política cultural he tingut sempre, ha estat defensar la cultura com element de cohesió social. Per això quan abans parlàvem de les festes populars, fins i tot a la Festa Major, que de vegades et diuen: “Escolta, en temps de crisi, ara estem gastant diners, en portar…”. Bé, la Festa Major té un component de cohesió social de les persones, fa que els veïns es coneguin, comparteixin activitats, comparteixin l’espai públic. Això que a vegades es pot mirat com un dispendi, en realitats per nosaltres és una inversió. I el resultat l’acabem obtenint, perquè veiem que és una ciutat molt propera. Una dita que fa temps que es diu a Esplugues, és què l’Alcalde, i ara l’Alcaldessa, el podies trobar tot just entrant a l’ajuntament, a la primera porta a l’esquerra. La gent deia, “Si vols veure a l’Alcalde, entres a l’Ajuntament i el trobes allà”. És a dir, som una ciutat de l’àrea metropolitana però tenim aquest factor de poble, de proximitat, molt elevat. Fins i tot entre la pròpia ciutadania; vas pel carrer i la gent s’atura, es saluden. I creiem que això és un valor i la gent que hi viu, a més a més, ho agraeix.

Després de voltar per la ciutat m’acomiado de l’Eduard Sanz. Quina enveja! Treballar en Cultura i que tinguis resultats positius, una participació ciutadana exemplar i et surtin els números de la caixa amb superàvit. La veritat, si teniu una estona, veniu a Esplugues. Us encantarà!

Texte i fotografies: Lluís Bussé © 2014
Twitter: @lluisbusse
E-mail: lluisbusse@gmail.com