CLOSE-UP nº 1 : Charlie Taché | Cat

PLANTILLA CLOSEUP CAT web
ENTREVISTA CLOSE-UP

Després de la sessió de fotos per a l’article de CLOSE-UP, converso una mica d’art a La Tache | Gallery Barcelona (www.latachegallery.com) amb Charlie Taché , el seu flamant i jove director . A la sala d’exposicions hi ha una esplèndida instal·lació de Javier Pérez (En Puntas, 2013. Video instalación de medidas variables) i busquem la llum a la sala de reunions, llibreria i espai multidisciplinari. Li miro els ulls buscant respostes a les clàssiques preguntes del milió. Estem còmodes i no queda altra alternativa que entrar en matèria. Encara retinc a la retina la inquietant corona de vidre de Murano sobre un coixí de vellut color sang que he vist en passar. M’hauria encantat posar-me la corona. Ens asseiem al voltant de la taula i iniciem l’entrevista.

LL.B.: Com veus la situació de l’art actual?

CH.T.: La situació de l’art actual és una mica complicada. És complicada perquè l’IVA no ha ajudat a la creació. Són mesures imposades que no afavoreixen l’artista, al galerista o el consumidor que vol comprar obres d’art. Desconeixen la importància que té la cultura i l’art en una societat. Això ens preocupa.

LL.B.: Quina línia defineix la vostra galeria?

CH.T.: Nosaltres ens basem en les nostres inquietuds i la forma d’entendre l’art. Cuidem que l’artista sigui interessant i que tingui alguna cosa a dir. L’art actual no és només fotografia, pintura i escultura, sinó que hi ha altres disciplines com el disseny industrial, per exemple l’obra de Martí Guixé. Un dissenyador que fa objectes, edicions limitades, que cuida molt el producte final, tot i la funcionalitat de les seves creacions, no busca la massificació. També tenim a Marc Monzó, un joier que crea unes fantàstiques joies, de gran delicadesa, úniques. Creiem que encara que siguin un producte artesanal arriben a la categoria d’obra d’art. I en l’àmbit més tradicional, tenim a John Ensor Parker, que ve de l’encreuament de camins entre art i ciència. Un artista que busca la racionalització de certs punts inviables.

LL.B.: La programació anual marca una tendència?

CH.T.: En efecte. Busquem la varietat. En un any d’exposicions intentem no posar a quatre fotògrafs consecutius. Preferim la diversitat. Pintura un mes, al següent, una mica més escultòric… Sempre basats en el planter de la galeria.

LL.B.: Voldria citar unes paraules recollides en el vostre blog, on Carles Taché, al número d’El Ciervo de desembre de 2011, respon: Respecte al que entenem per ”art”, personalment opino que allò que tradicionalment hem anomenat art, avui dia ha ampliat considerablement el seu significat: en l’actualitat, moltes professions, quan traspassen i/o transgredeixen els seus propis límits , adquireixen una nova dimensió que ens obliga a analitzar -sota nous paràmetres. Podríem citar, per exemple, els terrenys que han indagat Alexander McQueen en moda o Ferran Adrià en cuina (entre molts altres casos). Els seus exemples ens demostren com tota exploració fora dels límits de la pròpia disciplina que li dóna punt de partida, entra a formar part d’”alguna cosa” no catalogable que, potser, podríem anomenar “art”. Òbviament, en aquest procés es corre el risc d’equivocar-se, especialment quan -amb certa falta de consideració i de responsabilitat- es consideren la modernitat i l’originalitat com a valors artístics per se. Què opines sobre això?

CH.T.: Sí, sí, completament d’acord. L’ “Art” ha de portar als límits tant materials com conceptuals el treball d’un artista. Tant a nivell tècnic, pel que fa al material, com en l’actuació: el procés creatiu.

LL.B.: Sense oblidar el vessant comercial, la vostra filosofia, us fa especials.

CH.T.: El creador, l’artista, està obligat a experimentar. En aquest sentit, creiem, que una galeria és un laboratori.
EL QÜESTIONARI

Abandono el vertigen de l’Art i m’endinso en aspectes més mundans, amb la idea de conèixer de més de prop el personatge:

LL.B : Ara, si em permets, voldria fer-te algunes preguntes d’ordre més personal.

CH.T.: Molt bé.

LL.B.: Quin menjar t’agrada?

CH.T.: M’agrada molt la carn. Sóc molt carnívor -riu , i és clar, compartim rialles. A continuació puntualitza: –La meva dona és asturiana i ens entusiasma la carn. Ens encanta!

LL.B.: Pots comentar alguna pel·lícula que hagis vist, una obra de teatre o algun espectacle?

CH.T.: Tinc moltes ganes de veure ”El molí i la creu” del director polonès Lech Majewski . La pel·lícula està basada en una pintura. Estèticament tota la cinta recorda una pintura , per la fotografia , la il·luminació… Hi ha un moment on apareix la imatge del quadre ”Crist carregant la creu” del pintor flamenc Pieter Brueghel ”el Vell”. Vull veure-la, però encara no he tingut temps.

LL.B.: Una altra pregunta: Et consideres més de poble o de ciutat? Prefereixes conduir o caminar?

CH.T.: Sóc més rural; m’agrada caminar. Encara que tinc cotxe i condueixo sovint. Els caps de setmana vaig amb bicicleta. Surto amb la gossa a passejar. Sóc molt tranquil.

LL.B.: Hi ha algun objecte personal per qui tinguis una especial estima? Un anell, una peça de roba, un rellotge…

CH.T.: Els barrets. Quan era petit col·leccionava gorres. Moltíssimes. Bosses i bosses. Els meus pares, quan anaven de viatge, sempre em portaven alguna gorra per la col·lecció. Ara he canviat: m’encanten els barrets! En un viatge a l’Índia li vaig preguntar a un indi que passava pel carrer on podia adquirir el barret nepalès que portava ell. “Com es diu el barret que portes?”, li vaig preguntar. Em va fer mil indicacions. Són molt difícils de trobar per a un occidental. Al final ho vaig aconseguir. Una odissea. Els meus amics, que ja ho saben, sempre em porten barrets. L’altre dia un amic de Filipines em va portar un, uns artistes polonesos, un altra…

LL.B.: Genial. Ara, per acabar, voldria que em parlessis una mica sobre la següent exposició: l’artista Vermibus..

CH.T.: Tindrem a Vermibus, un espanyol, que viu i treballa a Berlín. És un artista que prové del món de la publicitat i coneix molt bé el mitjà. La seva obra està vinculada als cartells publicitaris. El que sol fer és sortir al carrer, localitzar cartells en caixes lumíniques. Els treu i els reemplaça, al cap d’unes hores o dies, un cop els ha tractat amb dissolvent i aiguarràs. No afegeix elements a l’obra: els reordena. Et fa plantejar l’estètica de les marques. El bombardeig informatiu.

LL.B.: Una crítica artística sobre el consum desaforat.

CH.T.: Les seves obres són una reflexió sobre la bellesa , com i què vestir i l’acceptació de l’individu dins del grup.

LL.B.: També hi ha un cert aspecte transgressor…

CH.T.: Vermibus se salta la norma. Porta als límits l’obra. A més hi ha la reacció del públic. Aquest cartell que han vist cent vegades, t’ho han canviat. Potser inconscientment no ho aprecies al primer cop d’ull. És una obra molt potent. És un artista molt jove. Encara que alguns vinculen el seu treball amb el “Street Art”, Vermibus va molt més enllà. Hi ha una lectura més pictòrica.

Acabem aquí. Li pregunto si s’ha trobat bé. Em respon afirmativament. Abans de sortir m’entretinc una mica en la secció de llibres. Llambrego algun. Preciosos. Us convido a visitar presencialment la galeria, o bé, la seva botiga online. Una meravella.

Text i fotografies: Lluís Bussé © 2014
Twitter: @lluisbusse
E-mail: lluisbusse (at) gmail.com