Arqueologia

Sempre he tingut una mena de fascinació per la cronologia. En el sentit de jugar amb les dates. Aquesta exposició a Consell de Cent va ser la bomba. Vaig vendre moltíssim. Estava a petar de gent, pintors, artistes, amics… El segle passat.

Un bon dia vaig anar amb un quadre de dos metres a l’esquena travessant mitja Barcelona. I el galerista francès, o l’amo, no sé, qui fos, va tenir la santa paciència d’escoltar-me. Podríem dir que eren els preciosos temps dels somnis. Jo mai he parlat francès, i va ser un absolut desastre.

A l’època dels 80, quan jo era pintor, passaven coses curioses: podies aparèixer en una revista d’art al costat d’en Dalí i la pintura del segle XVIII espanyola. Hom especulava amb la possibilitat de tocar les estrelles amb els dits.

Curiosa foto de la meva etapa d’home zebra. Aquells van ser temps molt interessants. Recordo una vegada que fins i tot van venir d’una tele japonesa a l’estudi. Potser volien pasar-me la pinta pels rinxols!

La majoria dels meus quadres, qui sap on són? Em refereixo a les millors obres. Potser encara els conserven quatre col·leccionistes, potser els han cremat.

Un bon dia vaig adonar-me que podia fer fotos. De fet la mirada del pintor i del fotògraf no són gaire diferents. Cal mirar i comprendre allò que volen representar. Fixeu-vos que el mot “representar” ja parla de teatre, de re-presentació. La realitat presentada a l’audiència, i a un mateix, en un afany innocent, molt legítim, de voler intentar copsar l’obra que un fa.

El millor de l’art és fer la teva a l’ampla. Deixar que els altres facin cas de les modes, avantguardes i tendències és normal, però fer la teva, seguir el teu camí, esdevé imprescindible. La societat estreny sempre… La llibertat comença aquí: en la creació i el procés creatiu de l’artista. El resultat final, la veritat sigui dita, és un accident puntual, perquè sempre podem millorar l’obra. És una mena de relació amorosa, de fet. Si, per exemple, notes l’atracció de la peça, aleshores segueixes, t’enamores de debò! Arriba un moment que és rellevant prendre distància, raonar: deixar-la en un repòs que pot abastar mesos o anys. Si finalment, no continues treballant amb ella, et busques una altra. Hi ha molts creadors que mantenen relacions promíscues, ara amb aquest quadre, ara aquest dibuix, ara una mica d’escultura, una partitura, uns versos. Vull dir, tot a la vegada. A la fi, això és cosa sabuda, en art no existeixen normes. Cadascú campa per on vol, oi?

search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close